Es mostren 43533 resultats

cosinatge

cosinatge

 

cosinus

cosinus

 

cosir

<title type="display">cosir</title>

[2a pers: pr ind cuses] verb transitiu cucire. || med cucire, suturare, dare i punti. || cosir a punyalades fig trafiggere con pugnalate. || cosir a bales fig crivellare di pallottole. || cosir-se la boca fig cucirsi la bocca. || estar cosit de fig essere pieno zeppo di.

cosir

 

cosit

cosit

 

Cosme

Cosme

 

cosmètic
-a

cosmètic
-a

 

còsmic
-a

còsmic
-a

 

cosmogonia

cosmogonia

 

cosmogònic
-a

cosmogònic
-a

 

cosmògraf

cosmògraf