femení impudicizia.

masculí impudícia.

adjectiu impugnabile, contestabile.

femení impugnazione, contestazione. || dr impugnazione.

adjectiu i masculí i femení impugnatore -trice.

verb transitiu [refutar] impugnare, contestare. || dr impugnare.

masculí (o impulsió femení) impulso, spinta f. || fís impulso. || fig impulso, stimolo, spinta f. || sota l'impuls de spinto da. || emportat (o endut) per l'impuls del moment mosso d'impulso.

verb transitiu [impel·lir] dare impulso, spingere, impulsare raro. || fig [incitar] incitare, sollecitare, spingere. | [una activitat, una institució] promuovere, incrementare, dare impulso.

adjectiu i masculí i femení impulsivo -a.

femení impulsività.