ambiciositat
aspiració. És un jove ple d'aspiracions.
pretensió, desig d'obtenir quelcom a què hom aspira. Ell pretén a la mà de la comtessa: aquesta pretensió és ridícula.
cupiditat o cobdícia, ambició de diners.
→ desig.


© Manuel Franquesa

aspirar
pretendre. Pretendre a aquelles honors.
(En aquest sentit és v. intr.)


© Manuel Franquesa

cobejós
cobdiciós, ambiciós de riqueses.
interessat (esp. de diners)
insaciable (fig.)
ésser una garsa
→ desitjós.


© Manuel Franquesa

1. adj. → envoltant.
   
2. m. Allò que envolta una cosa, especialment l'aire.
   atmosfera. L'atmosfera viciada d'un cafè.
   
3. Fig. Conjunt de circumstàncies enmig de les quals hom creix, viu, etc.
   medi. Estudiar un personatge històric en el seu medi.
   element, l'ambient en què viu un ésser. Estar, algú, fora del seu element.
   clima (fig.). Vivia en un clima malsà.
   medi ambient, conjunt de condicions ambientals d'un ésser viu o d'una comunitat.

© Manuel Franquesa

equívoc. La seva resposta és equívoca.
amfibològic, que té diferents sentits. Una frase amfibològica.
promiscu, que es pot usar indistintament en un sentit o en un altre.
sibil·lí o sibil·lític, misteriós, enigmàtic.
de doble sentit
evasiu, dit d'una resposta que no diu ni sí ni no.


© Manuel Franquesa

1. Qualitat d'ambigu.
   doble sentit
   promiscuïtat
   
2. Mot ambigu o expressió ambigua.
   equívoc (m.). Desfer o dissipar l'equívoc.
   amfibologia o amfibòlia, frase susceptible de ser interpretada de dues o més maneres.

© Manuel Franquesa

1. → perímetre.
   
2. → voltants.

© Manuel Franquesa

portant
entrepàs
→ pas.


© Manuel Franquesa

ambrita
electre
succí


© Manuel Franquesa

nòmada
errant. Tribus errants. Cavaller errant.
errabund
transhumant, que va d'una terra a l'altra (es diu esp. dels ramats).
vagabund
Compareu: firandant: venedor ambulant, que va de fira en fira.


© Manuel Franquesa