1. (Parlant d'un terreny, d'una contrada)
   sec
   desert (→), usat també com a substantiu, significa un lloc inhabitable per la seva manca d'humitat i, per tant, de vegetació.
   estèril, es diu d'un terreny que no produeix res, encara que la causa no sigui necessàriament la sequedat.
   Antònims: Ufanós. Fèrtil.
   
2. Fig. (Parlant d'un escrit, estil, etc.)
   sec
   eixut
   Antònims: Amè.

© Manuel Franquesa

→ sequedat, esterilitat.


© Manuel Franquesa

(Giny de guerra)
moltó


© Manuel Franquesa

d'upa. Gent d'upa.
de posició
d'alt rang
de sang blava, d'ascendència aristocràtica.


© Manuel Franquesa

peripatètic


© Manuel Franquesa

1. arma defensiva
   armadura, conjunt d'armes defensives que protegeixen el cos.
   arma ofensiva
   arma blanca, arma de metall, tallant.
   ferro o acer, arma blanca, en general. Li enfonsà l'acer en el cor traïdor.
   → espasa, llança, daga, sabre, punyal.
   arma de tret (o llancívola), dit de les armes que fereixen a distància, on són llançades.
   → fona, fletxa, dard.
   bumerang, arma llancívola, usada pels indígenes australians, feta de tal manera que, després de colpir l'adversari, torna a mans de qui l'havia llançada. S'usa molt sovint en sentit fig., semblant a l'expressió espasa de dos talls.
   arma de xoc, arma que fereix copejant.
   → maça, bastó.
   arma de foc
   → pistola, fusell, escopeta, canó.
   
2. Fig.
   trumfo
   atot
   
3. pl. Insígnia heràldica.
   escut
   blasó

© Manuel Franquesa

1. → flota.
   
2. → ramat.

© Manuel Franquesa

(de naus)
navilier, el qui és amo d'un o més navilis.


© Manuel Franquesa

1. Conjunt d'armes defensives, esp. en l'edat mitjana.
   panòplia, armadura completa.
   lloriga, armadura feta de làmina d'acer.
   arnès, conjunt d'armes defensives que hom es posa a sobre.
   
2. Peça o peces sobre què s'arma o munta alguna cosa.
   esquelet
   carcassa
   ànima. Un bastó amb ànima de ferro.

© Manuel Franquesa

Acció d'armar o armar-se.
rearmament, acció de tornar-se a armar.


© Manuel Franquesa