1. Proveir d'armes
   rearmar, tornar a armar.
   equipar (o fornir) d'armes
   adreçar. Vint homes adreçats d'espases, bastons i coltells.
   artillar, armar amb peces d'artilleria una fortificació, un vaixell, etc.
   
2. → fortificar, muntar, organitzar.
   
3. En estil cavalleresc: Adobar a novell cavaller, armar a cavaller, fer cavaller.
   
4. Posar en armes: Mobilitzar.
   
5. (armar-se pron.)
   prendre les armes
   
6. → causar.

© Manuel Franquesa

armari raconer (o cantoner)
armari rober
armari mirall o armari trèmol
ampoller (per a les ampolles)
carner (per a guardar-hi la carn)
entredós, petit armari entre dos balcons o finestres.
credença, armariet on es posaven les coses que calen per al servei de taula.
escriny, armariet.
fitxer, armari per a tenir-hi fitxes.
tinell, armari que servia, en l'edat mitjana, d'aparador de les vaixelles d'or i d'argent dels grans senyors i es posava generalment a les sales de recepció. La sala del Tinell, a Barcelona.
Compareu: bufet, trinxant, vitrina, aparador


© Manuel Franquesa

armífer o armíger
armipotent, poderós en armes.
arnesat, proveït d'arnès.
escudat, armat d'un escut.
→ armar.
Compareu: a mà armada
Antònims: Inerme. Desarmat.


© Manuel Franquesa

1. guardapits
   jupetí, armilla de pagès.
   gipó
   guardacors (ant.), protecció que hom portava sota el gonió.
   justet (dial.)
   
2. → salvavides.

© Manuel Franquesa

treva


© Manuel Franquesa

1. (insecte)
   tinya
   
2. Rosegat per l'arna: Arnat.
   Que té arnes: Arnós o tinyós.



Vegeu també:
arna¹

© Manuel Franquesa

→ rusc.


Vegeu també:
arna²


© Manuel Franquesa

tinyadura, senyal o forat que les arnes deixen a la roba.


© Manuel Franquesa

tinyar-se
picar-se. No van desar bé la roba d'hivern i ara s'ha picat tota.
Antònims: Desarnar: treure les arnes.


© Manuel Franquesa

→ adreç, armadura.


© Manuel Franquesa