1. v. intr.
   pujar (→)
   muntar
   escalar, ascendir en un lloc per mitjà d'escales llevadisses i, per anal., de qualsevol mitjà i àdhuc a peu. Escalar una muntanya.
   enfilar-se
   enlairar-se
   
2. v. tr. Donar un ascens.
   promoure. Fou promogut a la dignitat cardenalícia.
   elevar. Ha estat elevat al grau de general.
   (En llenguatge militar s'usa exclusivament el verb ascendir.)

© Manuel Franquesa

promoció
elevació


© Manuel Franquesa

Acció d'ascendir (v. intr.)
escalament o escalada
pujada. La pujada aquí dalt m'ha cansat molt, però valia la pena.
muntada


© Manuel Franquesa

muntacàrregues, ascensor per a mercaderies.
gàbia (en una mina)
remuntador, instal·lació per a assolir un punt més elevat de les pistes d'esquí.


© Manuel Franquesa

Persona que s'imposa una vida austera.
penitent
faquir, asceta musulmà que fa coses miraculoses. En les llengües europees s'aplica també el nom de faquir (per extensió) als ascetes de l'Índia.


© Manuel Franquesa

mortificat
→ auster.


© Manuel Franquesa

austeritat (→)
mortificació (→)
renúncia. Una vida de renúncia, d'ascetisme.


© Manuel Franquesa

→ estella.


© Manuel Franquesa

1. somer (f. somera)
   burro (f. burra). Les burres de la llet. Llet de burra
   ruc (f. ruca)
   pollí (f. pollina), petit de l'ase.
   eguasser, eugasser o egüer, ase que es destina a ésser ajuntat a una egua per a obtenir muls.
   guarà, íd.
   onagre, ase salvatge.
   asenet, ruquet, burret, noms d'ase petit.
   sobreany, ase de més d'un any i menys de dos.
   
2. Ésser l'ase dels cops: Ésser el sac dels cops.

© Manuel Franquesa

→ rucada.


© Manuel Franquesa