1. Aplec de persones reunides per a deliberar, legislar, etc.
   consell. Aquest afer serà discutit al consell. Consell de ministres. Consell de família.
   congrés. Un congrés de metges.
   junta. Tenir junta. Fer junta. D'això, en tractarem en la junta.
   conferència. El cap del govern va convocar una conferència de premsa.
   sessió. S'obre la sessió. Es clou la sessió.
   convenció, assemblea nacional reunida extraordinàriament per fer una constitució o modificar-la.
   corts, assemblea convocada pel sobirà; juntes generals que, a Catalunya i a Aragó, celebraven les persones autoritzades per a intervenir en els afers d'estat.
   parlament
   senat
   directori, consell encarregat de la direcció pública.
   areòpag, consell aristocràtic de l'antiga Atenes i, per ext. i un xic irònicament, reunió de persones polítiques, científiques, d'art.
   comitè, junta de persones elegides amb una missió determinada.
   claustre, a les universitats, la junta del rector, dels degans i dels catedràtics. Han convocat el claustre.
   dieta, nom donat en diferents països a certes assemblees, esp. polítiques.
   conventícola, reunió secreta per a mals fins.
   sanedrí, pròpiament, consell suprem dels jueus; per ext., consell o òrgan directiu d'un partit.
   sinagoga, assemblea dels jueus, de caràcter religiós.
   sínode, assemblea de sacerdots o de bisbes per a tractar d'assumptes eclesiàstics.
   concili, assemblea de bisbes i teòlegs.
   consistori, assemblea de cardenals.
   conclave, assemblea dels cardenals reunits per a elegir papa.
   capítol, assemblea de religiosos, canonges, etc.
   míting, reunió pública per a discutir d'assumptes socials o polítics.
   comicis, reunions i actes electorals.
   → reunió, aplec.
   
2. Membre d'una assemblea: Assembleista.

© Manuel Franquesa

1. (≠ asseure)
   → posar, basar.
   
2. (assentar-se pron.). Pervenir, una cosa que fa un moviment, a una posició estable.
   fixar-se
   estabilitzar-se
   (En el sentit d'asseure és barbarisme.)
   
3. (un líquid) → posar -se.
   
4. → inscriure.

© Manuel Franquesa

anuència
consentiment
aquiescència
adhesió
conformitat. Donar la conformitat
aprovació
beneplàcit
accessió, acció d'accedir.
plàcet, assentiment donat per una autoritat.
Antònims: Dissentiment.


© Manuel Franquesa

Trobar bé la manera de veure d'altri, expressar la seva conformitat.
subscriure (fig.)
accedir
convenir
adherir-se
donar la raó
estar d'acord
consentir. Qui calla consent (o hi consent).
corejar, assentir al que diu un altre repetint les seves paraules.
seguir la veta, assentir exteriorment a allò que l'altre diu.
aprovar
Compareu: atorgar, concedir


© Manuel Franquesa

judiciosament
sàviament
raonablement
sensatament
entenimentadament


© Manuel Franquesa

1. Compareu: indicació
   
2. assignació
   
3. Compareu: amollonament, fitació
   

© Manuel Franquesa

1. (≠ senyalar)
   signar. No el signis amb el dit, que això no es fa.
   notar, assenyalar quelcom perquè sigui advertit o recordat.
   → indicar.
   
2. v. abs.→ brotar.
   
3. Determinar una data.
   assignar. Assignar un dia per a un judici.
   marcar. Venir a l'hora marcada.
   adiar, assenyalar el dia de fer quelcom.
   fixar (→). Fixa el dia i l'hora que a tu et convingui.
   
4. (assenyalar-se pron.)
   Distingir-se, fer remarcar.
   → distingir.

© Manuel Franquesa

→ distingit, insigne, important.


© Manuel Franquesa

entenimentat
judiciós
sensat
entenimentós
reflexiu
seriós
formal
discret
considerat
reposat
savi. Més val boig conegut que savi per conèixer (refrany).
amb sentit comú
raonable
enraonat
Antònims: Desassenyat. Desentenimentat. Arrauxat. Lleuger. Insensat. Estrabul·lat. Poca-solta. Eixelebrat. Esbojarrat. Extravagant. Baliga-balaga. Ésser un cascavell. Tenir pardals al cap. Ésser de poc seny.


© Manuel Franquesa

obtenidor
aconseguidor
abastador
a l'abast de
accessible
abordable
factible
realitzable
possible
Antònims: Inassequible.


© Manuel Franquesa