→ afirmació.


© Manuel Franquesa

esclarida o aclarida (del temps)


© Manuel Franquesa

Posar serè (el temps). S'usa esp. en la forma pronominal o reflexiva.
aixecar-se (el dia, el temps)
estritllar-se o estitllar-se (el cel)
arrasir-se (el cel), posar-se ras o llis, sense núvols.
assentar-se (el temps)
desencapotar-se (el cel)
esclarir-se o aclarir-se (→) (el cel, el temps)
desennuvolar-se
esboirar-se. El garbí ha esboirat el cel. Fins al migdia no s'ha esboirat el cel.
desencalitjar-se o desencalimar-se


© Manuel Franquesa

→ afirmar.


© Manuel Franquesa

→ conseller.


© Manuel Franquesa

→ aconsellar.


© Manuel Franquesa

(≠ assitiar) → col·locar, posar.


© Manuel Franquesa

assetjador


© Manuel Franquesa

1. posar setge
   assitiar
   investir, envoltar amb un intent hostil una plaça forta.
   circumval·lar, envoltar una plaça forta amb una sèrie de fortificacions.
   blocar o bloquejar, aïllar una ciutat, una regió, un país, en temps de guerra, amb privació de tota mena de comunicacions amb l'exterior.
   Antònims: Desassetjar. Aixecar (o llevar) el setge.
   
2. Fig. → importunar.

© Manuel Franquesa

1. (≠ seure)
   (Usat molt rarament en la forma transitiva.)
   acomodar. Vaig acomodar el vellet en una cadira de braços.
   
2. (asseure's pron.) (≠ assentar-se)
   posar-se a la gatzoneta, asseure's sobre els talons.
   aclofar-se, deixar-se anar en el seient amb tota comoditat i relaxat.
   repapar-se o arrepapar-se, asseure's còmodament repenjant-se d'esquena i braços en el seient.
   repetellar-se o arrepetellar-se, asseure's amb tota comoditat mig estirat.
   prendre seient
   escarxofar-se, arrepapar-se.
   acomodar-se, posar-se en situació còmoda. El vellet s'acomodà amb un sospir en la cadira de braços.
   entaular-se, asseure's a taula per menjar.
   Antònims: Alçar-se o aixecar-se. Posar-se dempeus.

© Manuel Franquesa