→ pati.


© Manuel Franquesa

→ atabalar.


© Manuel Franquesa

1. El fet d'atribuir.
   atribuïment
   imputació
   càrrec. Fer càrrecs a algú. Hi ha càrrecs molt greus contra ell.
   assignació
   
2. Funció atribuïda a algú. S'usa generalment en plural.
   funcions
   càrrec. Ésser algú en càrrec de fer quelcom.
   competència. Això no és de la meva competència.

© Manuel Franquesa

atribuïdor
assignable
imputable


© Manuel Franquesa

1. Considerar algú o alguna cosa com la causa de quelcom.
   donar. Donar la culpa a algú.
   imputar. A ell cal imputar la derrota.
   culpar. Si no heu estat puntual, no culpeu el temps, que ha estat prou bo.
   carregar. Ara ho carreguen a aquell pobre, i no ho ha fet ell. Carregar el mort a algú, atribuir-li la culpa d'una cosa que no ha fet.
   penjar. Totes les malifetes les pengen al pastor.
   llevar o allevar, atribuir maliciosament una cosa falsa. Qui mal vol a ca, ràbia li alleva (refrany).
   imposar o aposar, atribuir falsament, allevar.
   referir, atribuir una cosa a una causa, motiu, origen. Referia aquell vent de la Provença al vent de llebeig que havia fet (Crònica de Jaume I).
   fer càrrecs (a algú)
   → imputar.
   
2. Donar a algú una cosa en una repartició.
   apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp.
   assignar (→). Al seu fill, li assignà la casa de camp.

© Manuel Franquesa

devolut, atribuït a algú en virtut d'un dret que el fa passar d'un altre a ell.


© Manuel Franquesa

1. → qualitat.
   
2. → símbol.
   
3. (En gram.)
   predicat
   → adjectiu.

© Manuel Franquesa

1. Compareu: vallejar, circumval·lar
   
2. Fig. → refugiar -se.

© Manuel Franquesa

→ cruel.


© Manuel Franquesa

contabescència
→ degeneració, arrest, amagriment.
Antònims: Hipertròfia.


© Manuel Franquesa