1. → cadira.
   
2. (d'una màquina)
   balancer

© Manuel Franquesa

→ llast.


© Manuel Franquesa

(es diu només de la llengua i, per extensió, dels dits)
Esdevenir balb: → balbar-se.


© Manuel Franquesa

Esdevenir balb.
embalbar-se o embalbir-se
Antònims: Desembalbar-se o desembalbir-se.


© Manuel Franquesa

→ parlar, balbucejar.


© Manuel Franquesa

balbucitar
balbejar
llaviejar
Compareu: gatgejar, quequejar


© Manuel Franquesa

balbuç


© Manuel Franquesa

→ precipici.


© Manuel Franquesa

1. → embogar.
   
2. (balcar-se pron.) → deformar -se.

© Manuel Franquesa

balcó llarg, balcona o balconada, aquell en què la plataforma abasta dues o més obertures.
galeria, en els teatres, balcó tot al llarg de la sala.
eixida o galeria, espai clos i descobert a un costat de la casa i en comunicació amb aquesta.
eixidor, eixida oberta; com les que s'usen a Andorra (Alc.).
llotja, cadascuna de les divisions d'un teatre, a manera de balcó, amb un cert nombre de seients.
badador o mirador, terrassa a manera de balcó, accessible des d'una cambra.
badiu, eixida d'una casa, coberta o no, segons les contrades.
tribuna, balcó cobert i clos amb vidrieres.
veranda, balcó clos amb vidrieres.


© Manuel Franquesa