flastomia o blastomia
renec
imprecació
maledicció


© Manuel Franquesa

censurable
reprotxable
reprovable
recriminable o incriminable
reprensible
malestant. És cosa malestant... amar diners i viandes. (Llull, Alc.)
criticable
vituperable
condemnable
tenir cua de palla, ésser censurable en algun afer.
Antònims: Irreprensible. Irreprotxable. Elogiable. Lloable o laudable.


© Manuel Franquesa

reprensiu
reprensor
renyaire
recriminador
censurador
reprovador
recriminador
criticaire o criticador, que té propensió a criticar.
vituperador
condemnador
Compareu: escarafallós
Antònims: Elogiador.


© Manuel Franquesa

desaprovar
censurar
vituperar
reprovar
improvar
condemnar (→)
reprotxar
anatematitzar
renyar
reptar
recriminar
reprendre
bonegar
fustigar (fig.). Fustigar el vici, un mal costum.
declamar (intr.), parlar amb vehemència contra alguna cosa.
deslloar
flagel·lar. Flagel·lava els vicis i mals costums.
titllar
apitrar, blasmar greument.
estigmatitzar, íd.
satiritzar, blasmar satíricament.
dir quatre fàstics (a algú), blasmar-lo greument.
improperar
tirar llatinades, proferir paraules de blasme contra un vici o defecte.
Antònims: Lloar. Elogiar.


© Manuel Franquesa

desaprovació
censura
vituperi o vituperació
reprovació
condemnació o condemnament
infàmia, blasme públic per una cosa deshonorant.
improvació
retret
reprotxe
miquel, blasme o reprotxe inesperat, que mortifica o humilia.
reny o renyada, blasme sever.
regany o brugol
recriminació
deslloança
fustigació (d'un vici, dels mals costums, etc.)
titlla
anatema (fig.). Ell mereix l'anatema de tots.
improperi
crítica
sàtira, obra en què l'autor blasma, ridiculitzant-los, els defectes o els vicis.
animadversió, crítica adversa, severa.
invectiva
Compareu: filípica


© Manuel Franquesa

1. → figura.
   
2. → heràldica.

© Manuel Franquesa

v. intr. → vanar-se.


© Manuel Franquesa

forment o xeixa, blat candial o blancal.
tosella, blat d'espiga petita.
espelta, blat d'espigues planes i gra dur.
Compareu: molada: blat apilat a l'era.


© Manuel Franquesa

panís o panís de l'Índia
blat de l'Índia
milloc o milloca
moresc
dacsa
farratjó, blat de moro tallat abans de granar que hom dona com a aliment al bestiar.


© Manuel Franquesa

1. adj.
   atzurat, blau cel.
   atzur
   ceruli, blau cel.
   blau celeste
   turquí, blau molt pujat.
   turquesa, blau verdós.
   safirí, de color de safir.
   lívid, blau fosc, com el d'una contusió a la pell.
   moradenc, entre blau i morat, tirant a morat.
   blavís, blavenc o blavós, que tira a blau, que té un punt de blau.
   blau de mar o blau marí, blau molt fort.
   blau de Prússia, substància colorant que dona un blau molt fosc.
   blau de cobalt, que s'usa esp. en ceràmica.
   blau d'ultramar, color de lapislàtzuli.
   
2. m. Taca moradenca a la pell produïda per una contusió.
   morat o moradura
   copblau
   blaüra o blavura
   verdanc o verdugada
   verdusc (Alc.)
   vergassada, causat esp. per un cop de vara.
   blaverol
   ull de vellut
   equimosi (tèc.)
   hematoma (tèc.)
   → sangtraït.

© Manuel Franquesa