→ clivellar-se.


© Manuel Franquesa

1. (una persona)
   posar-se a la gatzoneta
   
2. → asseure 's.
   
3. → abaixar -se.

© Manuel Franquesa

1. (els ulls) → tancar.
   Antònims: Desclucar. Esparpellar-se: descloure les parpelles.
   
2. → abatre.

© Manuel Franquesa

1. encoblament
   apariament
   conjunció. La conjunció de dos cossos d'exèrcit.
   ajuntament
   paria
   agombolament, acció d'agombolar-se o ajuntar-se dues o més persones per anar plegades.
   enllaç
   unió
   connexió
   enllaçament
   ajust
   aplec
   → reunió
   
2. → coit.

© Manuel Franquesa

1. apariar o aparionar, acoblar dos, esp. mascle i femella de manera que formin parella o parell (≠ aparellar).
   encoblar
   
2. endollar
   
3. copular
   Antònims: Desacoblar. Desapariar. Despariar.
   → reunir, ajuntar.

© Manuel Franquesa

1. escolà (→)
   Compareu: ceroferari, turiferari, cirialer, oferter
   
2. (per ext.)
   assistent
   ajudant
   subaltern
   lacai (fig.), el qui serveix servilment algú.
   caudatari (fig.), el qui segueix servilment algú, esp. en les idees o en les accions.
   ésser el gos (d'algú)
   → ajudant, còmplice.

© Manuel Franquesa

(≠ collar). → reunir.


© Manuel Franquesa

acollent
hospitalari
hospitaler


© Manuel Franquesa

acull
acollença
rebuda
recepció, s'usa més aviat per a significar un acolliment oficial, no personal.
Compareu: audiència: admissió a ésser oït. Demanar, donar, una audiència.
→ hospitalitat.


© Manuel Franquesa

1. Rebre algú que es presenta, esp. rebre'l a casa nostra.
   donar hospitalitat
   → albergar.
   receptar (antic), acollir, rebre favorablement; donar alberg o asil contra un perill, esp. a un delinqüent contra els seus perseguidors. Qualsevol persona que acollirà o receptarà en sa casa els susdits bandejats, sigui castigat (doc. s. XVI, citat per Alc.).
   rebre (algú) amb els braços oberts, acollir-lo amb gran complaença.
   recollir, acollir algú que fretura protecció.
   → rebre.
   Antònims: Desacollir. Tancar les portes a algú.
   
2. Prendre de tal o tal manera una nova, un consell, etc.
   admetre
   acceptar
   
3. (acollir-se pron.)
   Cercar refugi o protecció prop d'algú o d'alguna cosa.
   arrimar-se (a algú), acollir-se a la protecció d'algú.

© Manuel Franquesa