→ soroll.
brogiment
maror (fig.). La maror de la batalla.
roncor (mar, tempesta, etc.)
barbull
bruit
remor


© Manuel Franquesa

→ malesa.


© Manuel Franquesa

→ font, sortidor.


© Manuel Franquesa

1. sortir o sorgir
   rajar
   fluir
   salicar o saliquejar, brollar aigua de terra en petita quantitat.
   borbollar o borbollejar, brollar un líquid de baix a dalt formant borbolls.
   broma → boira, núvol.
   
2. → escuma.

© Manuel Franquesa

1. facècia
   folga, paraula festiva, aguda, de broma.
   plasenteria, burla lleugera.
   bromada
   plagasitat o plagueria, acte o dita propis d'un plaga.
   xanxa, cosa dita en broma, per riure.
   verba, dita burlesca, jocosa; també: acció de dir mots jocosos. Ho he dit per verba.
   conya (vulg.), burla, befa. Tot el dia fa conya.
   gaita, en certes frases. No li vagis amb gaites, que no està d'humor.
   carnestoltada, broma pròpia dels dies de carnaval.
   Compareu: humorada, innocentada
   
2. De broma: Per folga. De per riure o per riure
   
3. Estar de broma: Estar de gaita. Estar d'orgues (en frases negatives). No m'atabalis, que no estic d'orgues.

© Manuel Franquesa

plaguejar
xanxejar
anar de verbes
fer folga o anar de folga


© Manuel Franquesa

→ escuma.


© Manuel Franquesa

farsaire
burleta, persona que se sol burlar de tot.
bufó (m. fig.)
folgós
jocós
faceciós
barrilaire
tabolaire
plaga, persona que de tot fa broma.


© Manuel Franquesa

→ baralla.


© Manuel Franquesa

1. Conjunt de fulles, branquillons, etc.
   vilorda
   farda
   brossam o brossall
   brostim, els brots i pàmpols que hom talla al temps d'esporgar.
   
2. → malesa.
   
3. → escombraries.
   
4. → partícula.
   
5. Fig. → superfluïtat.

© Manuel Franquesa