sobtós o sobtat (→)


© Manuel Franquesa

→ sobtadament.
secament o en sec. Va parar en sec.
estroncadament. Dit això, estroncadament deixà de parlar.
ex abrupto (en un discurs, escrit, etc.)


© Manuel Franquesa

sobtadesa


© Manuel Franquesa

1. adj. → irracional.
   
2. m. → bèstia.
   
3. Mancat de netedat.
   engrudós
   greixós (→)
   untós
   sòrdid, d'una brutícia repugnant.
   llord
   llefre
   llardós o llardissós
   immund
   infecte
   nyafegós, ple de taques.
   sutze
   suardós, brut del greix de la llana dels moltons (suarda).
   sutjós, brut de sutge.
   ronyós, cobert de brutícia.
   safarós, ple d'engrut.
   saburrós, es diu de la llengua bruta.
   galdós, es diu només dels vestits.
   maculat o maculós
   contaminat
   impur
   infectat. El bisturí estava infectat.
   merdós, molt brut (fig.).
   brossós, ple de brossa (un camí, una vianda, un líquid, etc.).
   brut com un picaportes (Alc.)
   tèrbol, es diu d'un líquid; també en sentit fig.
   → tacat, embrutar.
   
4. (Dit d'una persona)
   porc, bacó o marrà, brut físicament o moral.
   potiner, que toca o fa coses brutes.
   ésser un carnús, dit d'un home brut, deixat.
   garroner, que sempre va amb els garrons o els baixos del vestit bruts.
   
5. → deshonest.

© Manuel Franquesa

1. ferocitat o ferotgia
   crueltat
   bestialitat
   salvatgia o salvatgisme
   barbàrie
   
2. Acte brutal.
   salvatjada o salvatgeria
   sevícia
   cafrada
   crueltat

© Manuel Franquesa

Qualitat de brut (≠ brutícia).
brutor o brutesa
llordesa o llorderia
sutzesa o sutzor
sordidesa o sordiditat
Compareu: impuresa


© Manuel Franquesa

1. Allò que fa que una cosa sigui bruta.
   sutzura
   porqueria o porquícia
   llordesa o llorderia
   quisca
   merda (fig i vulg.)
   pegatera, brutícia encastada a la pell.
   ronya (fam.)
   pegadella, brutícia que per manca de netedat es forma esp. al cap dels infants de llet.
   greix o greixum, brutícia greixosa en un vestit, a la pell, etc.
   engrut (de la pell, dels vestits, etc.)
   crostisser, crostes de brutícia.
   bilorda, brutícia que obstrueix un rec, una canonada, etc.
   escuralles, brutícia que surt d'un pou, un rec, etc., en escurar-lo.
   rovell, brutícia que es forma a la superfície d'un objecte corroint-lo, encara que no sigui pròpiament rovell per oxidació.
   garró, brutícia que es fa a les vores dels vestits caminant per llocs enfangats i bruts.
   tur o turo, brutícia que es fa en una canonada, en una pipa.
   crasses, brutícia que queda de les bresques després de treure la cera.
   xarol, brutícia o engrut adherit fortament.
   cascarres o cascàrries, boles de brutícia enganxada al pèl de bous, ovelles, etc.
   saburra, brutícia de la llengua, que ve de l'estómac.
   
2. → calamarsa.

© Manuel Franquesa

Objecte que forma una cavitat; la cavitat mateixa.
→ caixa, rusc, ventre, llit (d'un riu), nau.
badalot, buc de l'escala.


© Manuel Franquesa

→ rínxol.


© Manuel Franquesa

→ budellada.
intestí
tripes


© Manuel Franquesa