burler
rifaire
mofaire o mofador
trufador
burleta (→), el qui es burla per costum de tot.


© Manuel Franquesa

fer burla
escarnir
fer escarni (o escarn)
fer befa o befar (v. tr.). Per culpa teva em befaven.
escarnufar (v. tr.). Tothom escarnufava la pobra noia.
riure's (d'algú)
rifar-se (d'algú)
ridiculitzar o posar en ridícul (algú)
mofar-se
passejar-se (algú). Aquell se l'està passejant i ell no ho veu.
prendre la mida (a algú) (fig.). Em sembla que aquest et pren la mida, noi!
fotre's (d'algú) (vulg.)
fúmer-se (d'algú)
trufar-se
fer xixines (d'algú), fer-ne burla grossera (lit. fer carn picada d'algú, fer-ne miques).
jugar (amb algú). No te'l creguis, no fa més que jugar amb tu.
posar l'albarda (a algú)
satiritzar
Compareu: fer llengotes o llengotejar


© Manuel Franquesa

Que implica burla.
jocós
satíric
buf (música, òpera, etc.)
grotesc, que fa riure per la seva lletjor, per la seva absurditat, etc.


© Manuel Franquesa

1. → burlador.
   mofeta
   foteta
   
2. Fer el burleta.
   riure's (o burlar-se) del mort i del qui el vetlla
   riure's d'un enterrament
   riure's del sant i de la festa
   riure's del ball i dels sonadors (o dels músics)

© Manuel Franquesa

1. → escriptori.
   
2. Òrgan dirigent d'un partit.
   aparell
   intel·liguèntsia (rus), conjunt d'intel·lectuals que tenen una funció directiva i ideològica d'un partit.

© Manuel Franquesa

→ empleat.


© Manuel Franquesa

oficinesc
cancelleresc. Estil cancelleresc.


© Manuel Franquesa

consumer
punxa-sàrries (fam.)


© Manuel Franquesa

→ punxa.
burxó
burxador
burxanc
furga


© Manuel Franquesa

furgada
→ punxada.


© Manuel Franquesa