Es mostren 18141 resultats

callar


<title type="display">callar</title>

  1. v. intr. No parlar, guardar silenci.
    fer moixoni
    fer mutis
    fer muts o fer muts i a la gàbia
    frenar la llengua
    no dir paraula (o mot)
    emmudir (→)
    no obrir (o badar) boca
    no obrir els llavis
    no dir res
    mossegar-se la llengua
    no piular
    no dir (ni) piu
    guardar silenci
    callar com un mort
    no dir ase ni bèstia
    donar fil (a algú), callar per deixar-lo parlar.
    Antònims: Esclatar (fig.). Desbotar.
  2. v. tr. Deixar de dir alguna cosa.
    passar en silenci. Aquest detall el vas passar en silenci.
    fer omissió (de quelcom)
    preterir
    reservar-se (una cosa) o guardar reserva (sobre una cosa)
    amagar. Tu m'ho vas contar, però aquest fet me'l vas amagar.
    dissimular. Dissimular un detall.
    quedar-se (alguna cosa) al pap
    estar-se de dir
    reconcentrar-se, callar un sentiment o afecte, tancant-se en si mateix.
    Compareu: fer una restricció mental: fer mentalment una restricció o limitació a allò que hom diu.
  3. Fer callar:
    imposar silenci (en sentit propi i fig.)
    cloure la boca (a algú)
    fer emmudir
    Compareu: tapar algú: posar-li objeccions, etc., que el deixin sense saber què dir.



© Manuel Franquesa

callar

callat


<title type="display">callat</title>

reservat
discret
clos
mut
retret
reticent
taciturn
quiet
silenciós. Ella estava silenciosa.
Antònims: Xerraire. Comunicatiu. Conversador. Parlador (→).


© Manuel Franquesa

callat

callista

callista

callositat

callositat

calma


<title type="display">calma</title>

  1. quietud
    repòs
    assossec
    respir. No tinc un moment de respir.
    asserenament (de l'ànim)
    flegma (fig.)
    Compareu: ataràxia → tranquil·litat.
  2. lentitud.
  3. Mancança de vent.
    callada. A la callada del vent plourà.
    albaïna
    no fer un alè d'aire
    bonança



© Manuel Franquesa

calma

calmant


<title type="display">calmant</title>

adj. i m.
alleujador
assossegador (Alc.)
paregògic (tèc.)
obtundent, que calma la irritació.
anodí, en med., que calma el dolor.
analgèsic, que suprimeix el dolor.
lenitiu
sedatiu o sedant
pal·liatiu
anxiolític o ansiolític, psicofàrmac que suprimeix la intranquil·litat i l'excitació pròpies de l'ansietat.
tranquil·litzant, íd.
Compareu: soporífer, droga, narcòtic


© Manuel Franquesa

calmant

calmar


<title type="display">calmar</title>

  1. v. tr.
    Fer cessar l'agitació.
    aquietar
    apaivagar
    asserenar
    assossegar
    mitigar
    moderar
    pacificar
    tranquil·litzar (→)
    suavitzar
    lenificar (el dolor)
    desarmar (la còlera, l'enuig d'algú)
    desenfuriar (l'ànim)
    desembravir
    desenquimerar
    desalterar
    adormir
    desenutjar
    desempipar
  2. (calmar-se pron.)
    quedar (v. intr.), calmar-se el vent, l'oreig.
    encalmar-se (la mar, el temps)
    abonançar (v. intr.) o abonançar-se
    espassar (v. intr.) o espassar-se
    desenrabiar-se
    desembravir-se
    desapassionar-se
    Antònims: Desassossegar. Excitar. Provocar.



© Manuel Franquesa

calmar

calmós [o calmat]


<title type="display">calmós<hi rend="plain"> [o </hi>calmat<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. calmar.
    quiet (→)
  2. Dit d'una persona que fa les coses amb calma, sense apressar-se gens.
    flegmàtic
    maimó, que fa les coses amb gran lentitud.
    sorn, no gens diligent.
    sorneguer, calmós per vici o per peresa.
    ganso o gansoner Compareu: cançoner
    pàmfil, lent a obrar.
    apàtic
    indolent
    pausat, que obra amb pausa o lentitud.
    fetjut, que té el fetge gros, en sentit figurat.
    tenir el fetge gros
    semblar (algú) que vagi a cercar la mort
    calmut. Se sentien les passes calmudes de l'avi.
    Compareu: parsimoniós, reposat
    Antònims: Precipitós o precipitat.
  3. Ésser calmós: Gansejar. Sornejar.



© Manuel Franquesa

calmós [o calmat]

calor


<title type="display">calor</title>

  1. calda
    ardor, ardència o ardentor
    calentor. Li agrada la calentor del llit.
    caliu. A l'agost, la terra té molt caliu.
    roentor
    escalforeta, calor moderada.
    caliditat, qualitat de càlid.
    fogor, ardor, acalorament.
    bullentor
    escalfor o escalf
    xardor, calor sufocant.
    xafogor (→)
    fitor, la calor forta del sol cap a migdia.
    rigor. Els rigors de l'estiu.
    temperatura tropical
    Compareu: una onada de calor
  2. Fig.
    animació
    passió
    fervor
    zel
    entusiasme
    excitació
    vehemència
  3. Fer calor: Compareu: fer bo, fer molt bo, fer una calor moderada i agradable.
  4. Tenir calor: Tenir fogots, sentir excessivament la calor. Estar mort de calor, tenir molta calor.



© Manuel Franquesa

calor

caloria

caloria