1. seny (ant.). El seny major, la campana major d'un campanar. Aquesta expressió encara és usada avui en algunes poblacions.
   esquella (→), campana de forma quasi cilíndrica, com les que posen als bous, etc.
   dríngola, campaneta petita com les que hom posa als guarniments dels animals.
   campaneria, conjunt de campanes d'un campanar.
   Compareu: gong, carilló o campanòleg
   
2. faldar, campana de la xemeneia.



Vegeu també:
campana²

© Manuel Franquesa

cop de campana
batallada
clasc
campaneria, toc de campanes.
campaneig (→), toc de campanes prolongat.
cuitada, darrer toc de campana fet abans de començar la funció religiosa.


© Manuel Franquesa

cloquer


© Manuel Franquesa

tritlleig (a tocs ràpids)
repicada o repicament
repicadissa (persistent)
Compareu: cascavelleig, tintinabulació


© Manuel Franquesa

tritllejar
repicar
brandar, brandejar o brandir les campanes
volar, ventar o vogar les campanes
llançar les campanes al vol


© Manuel Franquesa

1. (de la gola) → úvula.
   
2. (de l'orella) → timpà.

© Manuel Franquesa

1. camp
   despoblat
   
2. Expedició militar.
   croada, expedició militar contra heretges. En aquest sentit el mot ja no és actual, però s'usa també fig. Una croada contra la corrupció.
   cors, campanya que feia una nau mercant, amb patent del seu govern, contra les naus enemigues. Armar una nau en cors. Fer el cors. Sortir a cors.
   acció, fet d'armes, esp. combat entre forces poc nombroses.
   expedició, empresa militar.
   Compareu: operacions
   
3. → propaganda.

© Manuel Franquesa

1. → viure.
   
2. → salvar.

© Manuel Franquesa

Propi del camp.
campanyol
campestre
forenc. Té unes maneres molt forenques.
rural
rústic (≠ rústec)
foraviler
muntanyà, muntanyès o muntanyenc
maseter (m. i f.), que habita en un mas o masia.
Compareu: provincià → pagès.
Antònims: Ciutadà. Urbà.


© Manuel Franquesa

→ camperol.


© Manuel Franquesa