→ desordre.


© Manuel Franquesa

1. m.
   (d'una persona)
   testa
   caparràs, cap gros.
   capet o caparró, cap petit.
   closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca.
   clepsa (fam.)
   xolla, closca del cap.
   barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap.
   crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma.
   carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot.
   meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu.
   magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí.
   tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Compareu: tossar: donar cops de tos o de cap.
   
2. Moure el cap: Cabotejar o capotejar.
   Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines.
   Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar.
   
3. → persona.
   genearca, cap d'un llinatge.
   
4. → punta, extrem.
   cabota, el cap d'un clau.
   capciró, cap del dit.
   testera. L'avi seia a la testera de la taula.
   
5. m. i f. → capitost.



Vegeu també:
cap²
cap³
cap⁴
cap⁵

© Manuel Franquesa

adj.
(en frases negatives)
ni un
ni un per remei
ni un mal (+ subs.). No tenia ni un mal tros de pa per a matar el cuc.
→ algun.


Vegeu també:
cap¹
cap³
cap⁴
cap⁵


© Manuel Franquesa

1. prep.
   devers
   vers (poèt.)
   en direcció a
   dret a. Adeu-siau, me'n vaig dret a casa.
   
2. vers o envers, cap al costat de..., cap a la banda de... Les habitacions són vers (o envers) el jardí.



Vegeu també:
cap¹
cap²
cap⁴
cap⁵

© Manuel Franquesa

ninou
any nou
Antònims: Cua d'any: el darrer dia de l'any.


Vegeu també:
cap¹
cap²
cap³
cap⁴


© Manuel Franquesa

(dit d'una persona) Compareu: fer la figuereta, fer l'arbreforc: aguantar-se de cap i mans a terra amb les cames obertes enlaire.


Vegeu també:
cap¹
cap²
cap³
cap⁵


© Manuel Franquesa

1. Peça de vestir.
   mantell
   clàmide, capa romana o grega, antiga.
   capeta, capa petita que cobreix fins a mig cos.
   capirot o gorguet, capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc.
   valona, coll gran girat, a manera de capa.
   capot, peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i caputxa.
   gambeto, capot que arriba a mitja cama.
   esclavina, capeta de pelegrí; capeta usada pels eclesiàstics damunt la sotana.
   manteu, capa llarga de capellà.
   gualdrapa, capa que cobreix la gropa d'un cavall.
   
2. → pretext, aparença.
   
3. Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa.
   tel (a la llet, etc.)
   cresp o crespell
   estrat
   llit, capa de palla, de sorra, de grava, etc.
   dauradura, capa d'or que cobreix una cosa daurada.
   sostre o sostrada
   bany
   mà (esp. de pintura)

© Manuel Franquesa

1. suficient (Alc.)
   idoni
   apte
   qualificat
   competent
   hàbil
   fort. És molt fort en matemàtiques.
   expert
   experimentat
   entès
   versat
   solvent, capaç de complir allò a què està obligat.
   susceptible (dit d'una cosa). Un dic susceptible de resistir el temporal.
   
2. Que pot contenir, que té una certa capacitat.
   → capacitat.

© Manuel Franquesa

habilitar → adaptar.
Antònims: Incapacitar.


© Manuel Franquesa

1. (d'una cosa)
   cabuda
   tinença o tinguda, capacitat d'un receptacle.
   tonatge, capacitat interna d'una nau expressada en tones.
   
2. Tenir capacitat, un receptacle: Calar (v. tr.). Aquesta bota cala quinze hectolitres.
   
3. (d'una persona, en sentit moral)
   suficiència (Alc.)
   competència (→)
   aptitud (→)
   solvència
   predisposició o disposició (→)
   idoneïtat
   Compareu: habilitat (→).
   Antònims: Incapacitat.

© Manuel Franquesa