Es mostren 18141 resultats
cap1
<title type="display">cap</title><lbl type="homograph">1</lbl>
- m.
(d'una persona)
testa
caparràs, cap gros.
capet o caparró, cap petit.
closca, els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca.
clepsa (fam.)
xolla, closca del cap.
barretina, en la frase treure's una cosa de la barretina, treure-se-la del cap.
crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma.
carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot.
meló, cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu.
magí, cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí.
tos, en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap, entre les dues banyes. Compareu: tossar: donar cops de tos o de cap.
- Moure el cap: Cabotejar o capotejar.
Capejar (esp. els cavalls). Capcinejar o becar o fer becaines.
Perdre el cap: Perdre la testa. Atorrollar-se. Esbojarrar-se. Atabalar-se. Perdre la carta de navegar.
- → persona.
genearca, cap d'un llinatge.
- → punta, extrem.
cabota, el cap d'un clau.
capciró, cap del dit.
testera. L'avi seia a la testera de la taula.
- m. i f. → capitost.
Vegeu també:
cap2
cap3
cap4
cap5
© Manuel Franquesa
cap1
m . (d'una persona) testa caparràs , cap gros. capet o caparró , cap petit. closca , els ossos que formen la part exterior del crani. Rompre's la closca . clepsa (fam.) xolla , closca del cap. barretina , en la frase treure's una cosa de la barretina , treure-se-la del cap. crisma (fig. i fam.). Rompre la crisma a algú. Badar-se la crisma . carbassot (fam.). Posar-se una cosa dins el carbassot . meló , cap pelat i, en general, el cap en sentit despectiu. magí , cap com a seient de la imaginació. Això no m'havia passat pel magí . tos , en el bestiar boví, oví o cabrú, la part més alta del cap…
cap2
adj . (en frases negatives) ni un ni un per remei ni un mal (+ subs .). No tenia ni un mal tros de pa per a matar el cuc. → algun . Vegeu també: cap 1 cap 3 cap 4 cap 5 © Manuel Franquesa
cap a3
prep . devers vers (poèt.) en direcció a dret a . Adeu-siau, me'n vaig dret a casa . vers o envers , cap al costat de..., cap a la banda de... Les habitacions són vers (o envers ) el jardí . Vegeu també: cap 1 cap 2 cap 4 cap 5 © Manuel Franquesa
cap d'any5
ninou any nou Antònims: Cua d'any: el darrer dia de l'any. Vegeu també: cap 1 cap 2 cap 3 cap 4 © Manuel Franquesa
cap per avall4
(dit d'una persona) Compareu: fer la figuereta, fer l'arbreforc: aguantar-se de cap i mans a terra amb les cames obertes enlaire. Vegeu també: cap 1 cap 2 cap 3 cap 5 © Manuel Franquesa
capa
<title type="display">capa</title>
- Peça de vestir.
mantell
clàmide, capa romana o grega, antiga.
capeta, capa petita que cobreix fins a mig cos.
capirot o gorguet, capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc.
valona, coll gran girat, a manera de capa.
capot, peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i caputxa.
gambeto, capot que arriba a mitja cama.
esclavina, capeta de pelegrí; capeta usada pels eclesiàstics damunt la sotana.
manteu, capa llarga de capellà.
gualdrapa, capa que cobreix la gropa d'un cavall.
- → pretext, aparença.
- Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa.
tel (a la llet, etc.)
cresp o crespell
estrat
llit, capa de palla, de sorra, de grava, etc.
dauradura, capa d'or que cobreix una cosa daurada.
sostre o sostrada
bany
mà (esp. de pintura)
© Manuel Franquesa
capa
Peça de vestir. mantell clàmide , capa romana o grega, antiga. capeta , capa petita que cobreix fins a mig cos. capirot o gorguet , capeta amb caputxa, dels professors d'universitat, etc. valona , coll gran girat, a manera de capa. capot , peça d'abric més estreta que la capa, amb mànigues i caputxa. gambeto , capot que arriba a mitja cama. esclavina , capeta de pelegrí; capeta usada pels eclesiàstics damunt la sotana. manteu , capa llarga de capellà. gualdrapa , capa que cobreix la gropa d'un cavall. → pretext , aparença . Extensió uniforme d'una substància que cobreix alguna cosa. tel (a la…
capaç
<title type="display">capaç</title>
- suficient (Alc.)
idoni
apte
qualificat
competent
hàbil
fort. És molt fort en matemàtiques.
expert
experimentat
entès
versat
solvent, capaç de complir allò a què està obligat.
susceptible (dit d'una cosa). Un dic susceptible de resistir el temporal.
- Que pot contenir, que té una certa capacitat.
→ capacitat.
© Manuel Franquesa
capaç
suficient (Alc.) idoni apte qualificat competent hàbil fort . És molt fort en matemàtiques . expert experimentat entès versat solvent , capaç de complir allò a què està obligat. susceptible (dit d'una cosa). Un dic susceptible de resistir el temporal . Que pot contenir, que té una certa capacitat. → capacitat . © Manuel Franquesa
capacitar
<title type="display">capacitar</title>
capacitar
habilitar → adaptar . Antònims: Incapacitar. © Manuel Franquesa
capacitat
<title type="display">capacitat</title>
- (d'una cosa)
cabuda
tinença o tinguda, capacitat d'un receptacle.
tonatge, capacitat interna d'una nau expressada en tones.
- Tenir capacitat, un receptacle: Calar (v. tr.). Aquesta bota cala quinze hectolitres.
- (d'una persona, en sentit moral)
suficiència (Alc.)
competència (→)
aptitud (→)
solvència
predisposició o disposició (→)
idoneïtat
Compareu: habilitat (→).
Antònims: Incapacitat.
© Manuel Franquesa
capacitat
(d'una cosa) cabuda tinença o tinguda , capacitat d'un receptacle. tonatge , capacitat interna d'una nau expressada en tones. Tenir capacitat, un receptacle: Calar ( v. tr. ). Aquesta bota cala quinze hectolitres . (d'una persona, en sentit moral) suficiència (Alc.) competència (→) aptitud (→) solvència predisposició o disposició (→) idoneïtat Compareu: habilitat (→). Antònims: Incapacitat. © Manuel Franquesa