1. cabotejar
   capejar (els cavalls)
   becar o fer becaines (dormint)
   
2. → oscil·lar.

© Manuel Franquesa

→ enganyós.


© Manuel Franquesa

→ punta.


© Manuel Franquesa

→ capitost.
peoner
herald (d'una doctrina, una teoria, etc.)


© Manuel Franquesa

→ barret, lligadura.
pamela, capell de dona, de forma aplanada.
canotier, capell de palla, de copa baixa i llisa i ala petita.
capota, capell lleuger de dona, fet de palla.


© Manuel Franquesa

1. → sacerdot.
   prevere
   eclesiàstic
   clergue
   pastor d'ànimes (pastor simpl. s'aplica als eclesiàstics reformats).
   curat o rector, el capellà que presideix una parròquia.
   vicari, l'ajudant del rector o curat, o el qui presideix una vicaria.
   mossèn (fam.). També hi havia un mossèn.
   penitencier, capellà que té l'ofici de confessor en una església.
   almoiner, el capellà que, en una casa molt rica, està encarregat de distribuir les almoines.
   capellà castrense, capellà de l'exèrcit.
   passioner, capellà destinat a assistir espiritualment els malalts.
   prior, capellà d'un hospital, casa de caritat, etc.
   beneficiat
   canonge
   arxipreste
   degà (de la catedral)
   capellà de missa i olla (fam.), capellà de no gaires estudis i sense càrrecs de responsabilitat.
   missacantant o missadient, el capellà que diu la seva primera missa.
   capellanada, colla de capellans.
   capellanum, colla de capellans poc exemplars pels actes o pel saber.
   
2. Esquitx de saliva.
   perdigó

© Manuel Franquesa

1. oratori
   
2. ermita → església, temple.
   
3. Capella ardent: Tanatori.

© Manuel Franquesa

barretaire o barreter
modista (m. i f.)


© Manuel Franquesa

→ preocupació.


© Manuel Franquesa

1. v. tr. → ficar.
   
2. → colgar.
   
3. v. intr. → enfonsar -se.
   
4. (capficar-se pron.). Posar-se consirós, preocupar-se, greument. → preocupar -se.
   enfundar-se. No t'hi enfundis, en això.
   emmigranyar-se
   obsessionar-se

© Manuel Franquesa