1. v. tr. Fer descendir a un nivell més baix, materialment.
   ajupir. Ajupir el cap.
   amainar (les veles, una bandera, etc.)
   abatre (les veles d'una nau, la bandera, etc.)
   acalar, es diu esp. de la vista, els ulls.
   arriar (una vela, una bandera)
   acotar (el cap)
   calar (les veles, la xarxa)
   fer baixar
   fer descendir
   rebaixar (un arc, una paret, etc.)
   sobrebaixar, fer més baix un arc, una volta, que si fos semicircular.
   
2. Fig. Posar en un estat o grau inferior.
   afluixar. Un remei per a afluixar la febre. Afluixar els preus.
   cabussar o capbussar (fig.). Així com l'amor eleva la pensa, la malícia la cabussa.
   degradar, posar en un lloc inferior en la jerarquia moral o social.
   depreciar (el preu o valor d'una cosa). Depreciar una moneda, una mercaderia.
   deprimir. Deprimir els preus del mercat.
   
3. → rebaixar.
   
4. → menysprear.
   Compareu: avilar, envilir
   
5. (abaixar-se pron.)
   inclinar-se
   acotar-se
   ajupir-se
   aclofar-se, abaixar-se, deixar-se anar fins a asseure's sobre les cames; també, anar-se abaixant un sostre, un arc, una volta, etc.
   agemolir-se, abaixar el cos, esp. en actitud de submissió.
   aclucar-se. La teulada s'acluca. El pont s'ha aclucat.
   encorbar-se o corbar-se, abaixar-se corbant el cos.
   capbaixar-se, abaixar-se d'un cap una biga, una post, etc.
   acular, abaixar-se del darrere una nau, un vehicle, etc. L'auto aculava perquè anava massa carregat del darrere.
   descendir, abaixar-se moralment.
   rebaixar-se (moralment)
   → inclinar -se, humiliar -se.

© Manuel Franquesa

baix
inclinat
cot (o jup), en la frase amb el cap cot (o jup).


© Manuel Franquesa

1. abocar-se. Abocar-se a la finestra.
   
2. → llançar -se.

© Manuel Franquesa

→ endormiscament.


© Manuel Franquesa

entreabaltir-se, abaltir-se una mica.
→ endormiscar-se.


© Manuel Franquesa

1. Acció d'abandonar o deixar una cosa a la discreció d'algú.
   abandonament
   abdicació
   cessió. Cessió de béns, abandó dels propis béns que un deutor fa als seus creditors.
   → renúncia.
   
2. El fet o el resultat de deixar desemparat algú, de deixar vacant o negligida una cosa.
   abandonament
   desemparament
   desemparança
   defecció, acció d'abandonar una persona, un partit, una obligació, trencant una certa solidaritat moral o un deure.
   deserció, abandó d'un lloc que hom està obligat a mantenir.
   apostasia, abandonament de la religió en què hom ha estat pujat per abraçar-ne una altra.
   deixament, abandó de la pròpia persona, de la cura que cal donar al propi físic o als propis interessos.
   deixadesa, íd.
   descurança, el fet de no posar en alguna cosa la cura deguda.
   → negligència.

© Manuel Franquesa

1. Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa.
   deixar. Deixar els estudis.
   cedir
   renunciar. Renunciar a una empresa.
   lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic.
   abdicar (les opinions, els interessos, les creences, etc.)
   desertar, abandonar un partit, una causa, etc., que hom no hauria d'abandonar.
   allunyar-se o fugir (d'una cosa). Fugir dels vicis.
   deixar a una banda
   deixar de banda
   apostatar, abandonar la religió per professar-ne una altra; per ext. abandonar totalment un partit, etc.
   arraconar, abandonar una cosa com a inútil, retirar-la de l'ús. Uns llibres que tenia arraconats ja feia anys.
   donar-se de baixa (d'un partit, d'una societat, etc.)
   despullar-se (d'una cosa), abandonar-la voluntàriament.
   desfer-se (d'una cosa)
   fer-hi la (o una) creu (a una cosa), abandonar-la per sempre.
   dur a malbarat (una cosa), abandonar-la.
   plegar (un negoci)
   renegar (les seves opinions, la seva religió, etc.)
   demetre o dimitir, abandonar un càrrec.
   resignar, abandonar voluntàriament a favor d'algú un càrrec, etc.
   relinquir, abandonar una cosa a la qual hom ha de renunciar.
   exposar, en la frase exposar un infant: abandonar-lo en un lloc on pugui fàcilment ésser trobat.
   deposar (el seu orgull, la seva actitud).
   evacuar, abandonar el lloc que hom ocupava.
   deshabitar, deixar la casa on hom habitava.
   girar les espatlles, abandonar algú. Perquè no pugui girar les espatlles al pecador (Eiximenis, citat per Alc.).
   plantar (fam. íd.). En sentir això li girà l'esquena i el deixà plantat.
   plantificar
   desemparar
   passar-se o empassar-se, abandonar, algú, el seu partit, etc., per passar a formar part d'un altre. Empassar-se a l'enemic. És un empassat, un desertor, en sentit ampli.
   deixar (algú) a l'estacada, deixar-lo en un perill, una dificultat, un destret, etc.
   desnonar, es diu quan el metge dona un malalt per incurable. Es morirà aviat: el metge l'ha desnonat.
   caragirar-se, abandonar o renegar d'un partit, etc.
   penjar els hàbits, abandonar la carrera eclesiàstica o monàstica.
   Compareu: exclaustrar-se: abandonar la vida religiosa.
   rebordonir-se, abandonar els seus estudis, esp. l'estudiant de capellà.
   → negligir.
   
2. (abandonar-se pron.)
   donar-se
   lliurar-se
   cedir (v. intr.). Va cedir a aquell home, s'hi va abandonar, s'hi va donar.
   deixar-se anar

© Manuel Franquesa

adj.
desidiós
descurat
descurós
deixat (→)
rònec, dit d'una casa abandonada, ruïnosa, descurada.
→ negligent.


© Manuel Franquesa

1. adv.
   ans (poc usat)
   antecedentment
   anteriorment
   amb anterioritat
   primer. Jo ho vaig veure primer que tu.
   d'antuvi, abans de tot: se sol usar amb el qualificatiu bell o primer, anteposat: De bell antuvi. De primer antuvi.
   de primer moment
   abans de tota altra cosa
   
2. → antigament.
   
3. adj. → anterior.

© Manuel Franquesa

enllà-ahir
despús-ahir
dellà-ahir


© Manuel Franquesa