→ vespre.


© Manuel Franquesa

conj.
perquè
ja que
com que
puix que
per tal com
vist que
del moment que


Vegeu també:
car²


© Manuel Franquesa

1. adj.
   Que inspira un gran afecte.
   caríssim, molt car o estimat (→)
   
2. Que té un preu elevat, que no és barat.
   costós
   de molt cost
   dispendiós
   onerós (condicions, procediment)
   ruïnós
   pujat de preu
   d'un preu prohibitiu
   salat (Alc.). Aquestes sabates, a cent cinquanta euros, em semblen molt salades.
   costar el pebre. (Aquesta expressió ve probablement dels temps en què el pebre, de procedència oriental, era molt car. Cp. el francès poivré, dit d'un preu exagerat.)
   costar un ull de la cara
   costar un sentit
   costar un ronyó
   valer un credo
   
3. adv.
   a pes d'or
   
4. Ésser cara, una cosa; ésser més aviat car: Carejar (v. intr.). En aquest temps, les patates caregen, perquè gairebé no en queden.



Vegeu també:
car¹

© Manuel Franquesa

1. visatge
   rostre
   vult (lit.)
   faç
   fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona.
   faccions o faiçons, trets de la fisonomia.
   semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona.
   carura, fesomia, semblant.
   carassa, cara grossa.
   carona, cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita).
   front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc.
   ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig.
   bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis.
   cara plena, cara rodona.
   cara de pa de ral (ampla i rodona)
   cara clotuda (de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat)
   cara de rosa (bonica i d'aspecte jovenívol i sa)
   cara d'agost (de benestant)
   cara de prunes agres (de trist)
   motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja.
   
2. caramenut, que té la cara petita.
   caranegre o carabrú, que té fosca la pell de la cara.
   caraplè o cara-rodó, que té la cara rodona.
   caragròs, que té la cara grossa.
   cara-rugat, que té la cara plena de rugues.
   caraalegre
   caraample
   carafresc
   carallarg
   
3. → aspecte.
   
4. Part anterior d'una cosa.
   endret, cara dreta o bona d'una roba. L'endret del teixit.
   dret, íd.
   testera, cara anterior de certes coses.
   front, íd.
   obvers
   intradós o sotavolta, cara interior d'un arc o d'una volta.
   el costat dret
   testera, cara anterior de certes coses, com una sala, un lloc d'habitació, una taula.
   fatxada o façana (→)
   Antònims: Bescara.
   → anvers, revers.
   
5. Cadascun dels costats d'una cosa de cert volum. → costat.
   cara real, la cara de dalt.
   sotana, la cara inferior, esp. d'un matalàs, d'una vànova, etc.
   
6. carassa o mascaró, cara de pedra, metall, etc., que es posa com a element decoratiu en una font, un portal, una cantonada, etc.
   
7. De cara enlaire: → boca amunt.
   De cara a terra: → (de) bocaterrosa.
   
8. Fer bona cara: Fer cara de pasqües.
   
9. Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.).

© Manuel Franquesa

→ carbassa.


© Manuel Franquesa

1. → signe, lletra.
   
2. Tret indicador de la natura d'una persona o cosa.
   segell. Un estil amb molt de segell.
   estil, caràcter literari, artístic, etc.
   geni. Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana.
   naturalesa
   qualitats intrínseques o simpl. qualitats
   índole
   manera d'ésser
   entrellat, en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa.
   color, caràcter aparent d'una cosa.
   to. Ell dona el to a la moda masculina del país.
   
3. Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
   tarannà, manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon tarannà.
   demble, íd.
   natural. Té un bon natural: no s'enfada mai.
   índole. Ésser, algú, de bona (mala) índole.
   geni. No tinc geni per a fer aquestes coses.
   temperament, caràcter mental i físic peculiar d'una persona.
   humor. Ésser d'humor alegre.
   idiosincràsia, temperament o caràcter personal.
   complexió moral
   constitució mental
   fons. És un home de bon fons, però mal educat.
   pasta (fig.). Ésser de bona pasta. No saber de quina pasta és algú, no saber quin caràcter té.
   jeia (fig.). No el contradiguis: ja saps que és un home de mala jeia.
   nervi (fig.), caràcter ferm. És una persona de nervi.
   ésser de mala llet, tenir mal caràcter.
   ésser tallat de mala lluna, tenir mal caràcter.

© Manuel Franquesa

típic
quiditatiu, que constitueix la peculiaritat distintiva d'una persona o cosa.
peculiar
privatiu, que és d'una persona i no d'altri.
propi
idiosincràtic, que és d'una persona.
particular
distintiu. Els trets distintius d'una persona o d'una cosa.
qualitatiu


© Manuel Franquesa

particularitat
tret. Els principals trets de l'art gòtic.
senya. Dona-li les senyes d'aquell cotxe (o d'aquella persona, etc.).
qualitat
propietat


© Manuel Franquesa

especificar
qualificar
retratar (fig.). Aquesta frase que ha dit el retrata.


© Manuel Franquesa

→ traïdor, fals.


© Manuel Franquesa