Es mostren 18141 resultats
car1
<title type="display">car</title><lbl type="homograph">1</lbl>
conj.
perquè
ja que
com que
puix que
per tal com
vist que
del moment que
Vegeu també:
car2
© Manuel Franquesa
perquè
ja que
com que
puix que
per tal com
vist que
del moment que
Vegeu també:
car2
© Manuel Franquesa
car1
conj . perquè ja que com que puix que per tal com vist que del moment que Vegeu també: car 2 © Manuel Franquesa
car2
<title type="display">car</title><lbl type="homograph">2</lbl>
- adj.
Que inspira un gran afecte.
caríssim, molt car o estimat (→)
- Que té un preu elevat, que no és barat.
costós
de molt cost
dispendiós
onerós (condicions, procediment)
ruïnós
pujat de preu
d'un preu prohibitiu
salat (Alc.). Aquestes sabates, a cent cinquanta euros, em semblen molt salades.
costar el pebre. (Aquesta expressió ve probablement dels temps en què el pebre, de procedència oriental, era molt car. Cp. el francès poivré, dit d'un preu exagerat.)
costar un ull de la cara
costar un sentit
costar un ronyó
valer un credo
- adv.
a pes d'or
- Ésser cara, una cosa; ésser més aviat car: Carejar (v. intr.). En aquest temps, les patates caregen, perquè gairebé no en queden.
Vegeu també:
car1
© Manuel Franquesa
car2
adj . Que inspira un gran afecte. caríssim , molt car o estimat (→) Que té un preu elevat, que no és barat. costós de molt cost dispendiós onerós (condicions, procediment) ruïnós pujat de preu d'un preu prohibitiu salat (Alc.). Aquestes sabates, a cent cinquanta euros, em semblen molt salades . costar el pebre . (Aquesta expressió ve probablement dels temps en què el pebre, de procedència oriental, era molt car. Cp. el francès poivré , dit d'un preu exagerat.) costar un ull de la cara costar un sentit costar un ronyó valer un credo adv . a pes d'or Ésser cara, una cosa; ésser més aviat car:…
cara
<title type="display">cara</title>
- visatge
rostre
vult (lit.)
faç
fesomia o fisonomia, conjunt de les faccions d'una persona.
faccions o faiçons, trets de la fisonomia.
semblant, cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona.
carura, fesomia, semblant.
carassa, cara grossa.
carona, cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita).
front, en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc.
ganya. S'usa només en la frase tenir mala ganya, tenir mala cara, ésser lleig.
bigotis, en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis.
cara plena, cara rodona.
cara de pa de ral (ampla i rodona)
cara clotuda (de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat)
cara de rosa (bonica i d'aspecte jovenívol i sa)
cara d'agost (de benestant)
cara de prunes agres (de trist)
motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja.
- caramenut, que té la cara petita.
caranegre o carabrú, que té fosca la pell de la cara.
caraplè o cara-rodó, que té la cara rodona.
caragròs, que té la cara grossa.
cara-rugat, que té la cara plena de rugues.
caraalegre
caraample
carafresc
carallarg
- → aspecte.
- Part anterior d'una cosa.
endret, cara dreta o bona d'una roba. L'endret del teixit.
dret, íd.
testera, cara anterior de certes coses.
front, íd.
obvers
intradós o sotavolta, cara interior d'un arc o d'una volta.
el costat dret
testera, cara anterior de certes coses, com una sala, un lloc d'habitació, una taula.
fatxada o façana (→)
Antònims: Bescara.
→ anvers, revers.
- Cadascun dels costats d'una cosa de cert volum. → costat.
cara real, la cara de dalt.
sotana, la cara inferior, esp. d'un matalàs, d'una vànova, etc.
- carassa o mascaró, cara de pedra, metall, etc., que es posa com a element decoratiu en una font, un portal, una cantonada, etc.
- De cara enlaire: → boca amunt.
De cara a terra: → (de) bocaterrosa.
- Fer bona cara: Fer cara de pasqües.
- Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.).
© Manuel Franquesa
cara
visatge rostre vult (lit.) faç fesomia o fisonomia , conjunt de les faccions d'una persona. faccions o faiçons , trets de la fisonomia. semblant , cara, en tant que revela un estat d'ànim, de salut, etc., de la persona. carura , fesomia, semblant. carassa , cara grossa. carona , cara bonica, amorosa, malaltissa (pròp. cara petita). front , en certes frases com abaixar el front, amb el front ben alt, etc . ganya . S'usa només en la frase tenir mala ganya , tenir mala cara, ésser lleig. bigotis , en certes frases. Li va tirar pels bigotis. Caure de bigotis . cara plena , cara rodona. cara de pa…
caràcter
<title type="display">caràcter</title>
- → signe, lletra.
- Tret indicador de la natura d'una persona o cosa.
segell. Un estil amb molt de segell.
estil, caràcter literari, artístic, etc.
geni. Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana.
naturalesa
qualitats intrínseques o simpl. qualitats
índole
manera d'ésser
entrellat, en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa.
color, caràcter aparent d'una cosa.
to. Ell dona el to a la moda masculina del país.
- Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona.
tarannà, manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon tarannà.
demble, íd.
natural. Té un bon natural: no s'enfada mai.
índole. Ésser, algú, de bona (mala) índole.
geni. No tinc geni per a fer aquestes coses.
temperament, caràcter mental i físic peculiar d'una persona.
humor. Ésser d'humor alegre.
idiosincràsia, temperament o caràcter personal.
complexió moral
constitució mental
fons. És un home de bon fons, però mal educat.
pasta (fig.). Ésser de bona pasta. No saber de quina pasta és algú, no saber quin caràcter té.
jeia (fig.). No el contradiguis: ja saps que és un home de mala jeia.
nervi (fig.), caràcter ferm. És una persona de nervi.
ésser de mala llet, tenir mal caràcter.
ésser tallat de mala lluna, tenir mal caràcter.
© Manuel Franquesa
caràcter
→ signe , lletra . Tret indicador de la natura d'una persona o cosa. segell . Un estil amb molt de segell . estil , caràcter literari, artístic, etc. geni . Una construcció gramatical contrària al geni de la llengua catalana . naturalesa qualitats intrínseques o simpl. qualitats índole manera d'ésser entrellat , en la frase treure'n l'entrellat, conèixer el veritable caràcter d'una cosa. color , caràcter aparent d'una cosa. to . Ell dona el to a la moda masculina del país . Trets dominants en la fisonomia moral d'una persona. tarannà , manera d'ésser, de procedir. És un home de molt bon…
característic
<title type="display">característic</title>
típic
quiditatiu, que constitueix la peculiaritat distintiva d'una persona o cosa.
peculiar
privatiu, que és d'una persona i no d'altri.
propi
idiosincràtic, que és d'una persona.
particular
distintiu. Els trets distintius d'una persona o d'una cosa.
qualitatiu
© Manuel Franquesa
quiditatiu, que constitueix la peculiaritat distintiva d'una persona o cosa.
peculiar
privatiu, que és d'una persona i no d'altri.
propi
idiosincràtic, que és d'una persona.
particular
distintiu. Els trets distintius d'una persona o d'una cosa.
qualitatiu
© Manuel Franquesa
característic
típic quiditatiu , que constitueix la peculiaritat distintiva d'una persona o cosa. peculiar privatiu , que és d'una persona i no d'altri. propi idiosincràtic , que és d'una persona. particular distintiu . Els trets distintius d'una persona o d'una cosa . qualitatiu © Manuel Franquesa
característica
<title type="display">característica</title>
particularitat
tret. Els principals trets de l'art gòtic.
senya. Dona-li les senyes d'aquell cotxe (o d'aquella persona, etc.).
qualitat
propietat
© Manuel Franquesa
tret. Els principals trets de l'art gòtic.
senya. Dona-li les senyes d'aquell cotxe (o d'aquella persona, etc.).
qualitat
propietat
© Manuel Franquesa
característica
particularitat tret . Els principals trets de l'art gòtic . senya . Dona-li les senyes d'aquell cotxe (o d'aquella persona , etc.). qualitat propietat © Manuel Franquesa
caracteritzar
<title type="display">caracteritzar</title>
especificar
qualificar
retratar (fig.). Aquesta frase que ha dit el retrata.
© Manuel Franquesa
qualificar
retratar (fig.). Aquesta frase que ha dit el retrata.
© Manuel Franquesa
caracteritzar
especificar qualificar retratar (fig.). Aquesta frase que ha dit el retrata . © Manuel Franquesa