serrera
crestallera
crestall
cavalló


© Manuel Franquesa

→ aspecte.


© Manuel Franquesa

1. → falta, escassetat.
   
2. Qualitat de car.
   caror

© Manuel Franquesa

1. carota
   màscara
   antifaç, careta que cobreix els ulls.
   caràtula
   
2. Fig. → aparença.

© Manuel Franquesa

1. cargolí, cargol petit.
   xufanc, cargol marí que hom usa com a esquer.
   
2. → rínxol.
   
3. (de metall)
   vis
   clau de rosca
   tirafons, cargol gros, de cabota quadrada.

© Manuel Franquesa

1. recargolament
   retorciment
   torçó o retorçó
   revoltilló o revoltillada
   enrotllament
   involució
   Compareu: convolució (tèc. bot.).
   Antònims: Descargolament.
   
2. Cargolament de ventre.
   retorçó
   retortilló
   recargolament de tripes
   còlic intestinal

© Manuel Franquesa

1. enrotllar
   recargolar, cargolar tant com es pot; tornar a cargolar.
   enroscar
   revoltillar
   revoltar, fer donar una volta. Revoltar-se com un cuc.
   rotllar (Alc.)
   torçar o tòrcer
   retorçar o retòrcer
   rullar, cargolar els cabells.
   arrissar (→)
   rinxolar o enrinxolar, cargolar els cabells.
   entorxar, cargolar plegades diferents coses, formant com una torxa.
   entortolligar
   entorcillar
   molar, cargolar una corda formant mola.
   
2. (cargolar-se o caragolar-se pron.)
   enrinxar-se (les plantes)
   enrinxolar-se
   enrullar-se
   agarrofar-se, cargolar-se les fulles d'una planta.
   
3. → arrupir-se.
   Antònims: Descargolar. Desenroscar. Desenrotllar.

© Manuel Franquesa

1. entorcillat
   circinat (tèc.), cargolat en forma de crossa.
   enrotllat
   convolut (tèc.), dit de les plantes.
   retort
   
2. → arrupit.

© Manuel Franquesa

ulcerar-se (un os)
exulcerar-se, íd.
corcar-se (una dent)
niellar-se (Alc.)
picar-se, començar a cariar-se una dent.


© Manuel Franquesa

→ estàtua.


© Manuel Franquesa