→ transportar.


© Manuel Franquesa

traginer
Compareu: tartaner


© Manuel Franquesa

camí carreter Cp. el francès chemin (o route) carrossable.
travessera, carretera que travessa una població.
calçada (pròp. camí fet amb calç), camí empedrat. S'usa esp. per a designar la part central d'una carretera, entre les voreres.
artèria (fig.). Les artèries d'un país.
autopista, carretera de cuatre vies o més, amb sentits de circulació separats per una mitjana central.
autovia, autopista d'accés no controlat del tot, amb alguns encreuaments al mateix nivell.


© Manuel Franquesa

bolquet, carretó d'una sola roda i amb dos braços curts, per al transport de sorra, etc.
diable, carretó de dues rodes per a transportar paquets.


© Manuel Franquesa

1. Pedra tallada.
   salmer, carreu, en un mur o en un pilar, tallat en pla inclinat, on recolza un arc.
   dovella, carreu en forma de tascó, per a formar arcs i voltes.
   
2. → llima.

© Manuel Franquesa

1. → raïl.
   
2. → ferrocarril.

© Manuel Franquesa

1. (Dit d'una cosa)
   esdolceït, d'una dolçor carrinclona. Poesies esdolceïdes.
   xaró
   cursi
   de mal gust
   
2. (Dit d'una persona)
   carrincle (m.)

© Manuel Franquesa

→ grinyolar.


© Manuel Franquesa

1. carreta, més baix que el carro, amb dues o amb quatre rodes i una llança on va subjecte el jou.
   galera, carro gran, de quatre rodes, generalment amb una coberta de lona sostinguda amb arcs de fusta.
   carriot, carro de trabuc.
   tombarell, íd.
   biga, en l'antiguitat, carro tirat per dos cavalls en coble.
   quadriga, íd. tirat per quatre cavalls.
   → carreta, carretó, carruatge.
   
2. Carro de combat: → tanc.

© Manuel Franquesa

Cos d'un animal mort.
carnús
rossa
carrossa


© Manuel Franquesa