1. → casa.
   
2. → família.
   
3. → raval.

© Manuel Franquesa

→ fortalesa.


© Manuel Franquesa

1. boda (→) o bodes
   noces
   enllaç matrimonial o simpl. enllaç
   esposori
   maridatge, casament d'una dona.
   himeneu (lit.)
   
2. Fig. → unió.

© Manuel Franquesa

1. unir en matrimoni
   maridar o emmaridar, casar una noia.
   remaridar, tornar a casar una noia.
   malcasar, casar algú malament, fer fer un mal casament.
   malmaridar, malcasar una noia.
   col·locar (fig.), casar algú. Un noi difícil de col·locar.
   establir. Establí la seva filla en un matrimoni opulent. (És una terminologia desmodada.)
   fer un casament, combinar-lo i fer que les parts hi convinguin.
   
2. (casar-se pron.)
   esposar-se (amb algú) o esposar (algú)
   enllaçar-se
   maridar-se, casar-se amb un home.
   mullerar-se o amullerar-se, casar-se amb una dona.
   prendre marit o muller
   prendre estat
   contreure matrimoni
   unir-se en matrimoni
   caponar, casar-se una noia abans que la seva germana més gran. La petita ha caponat la pubilla.
   Antònims: Desfer un matrimoni. Descasar.

© Manuel Franquesa

mullerat (m.)
maridada (f.)
jovençà, casat de poc.
Compareu: nuvi


© Manuel Franquesa

→ propietari.


© Manuel Franquesa

Part de l'armadura que cobria el cap.
elm
bacinet o cabasset
capellina, peça que cobria la part superior del cap.
morrió (usat en els segles XVI-XVII).
capell de ferro
cervellera, casc rodó que arribava fins a mig front.
barruer, casc acampanat, amb unes peces mòbils que cobrien les orelles i les galtes.
celada, casc que cobria tot el cap i la nuca.
gàlea, casc dels soldats romans.
barreta, casc semblant a la celada.
bicoquet
En heràldica s'usa exclusivament elm.
(En el sentit de centre urbà és barbarisme.)


© Manuel Franquesa

salt o salt d'aigua
saltant
ràpid (m.), part d'un riu on el corrent es mou amb gran rapidesa, sense, però, caure en el buit. Els ràpids del Nil.


© Manuel Franquesa

→ caure.


© Manuel Franquesa

→ contusió.


© Manuel Franquesa