Compareu: entrecella: regió entre les dues celles, sobrecella: regió del front sobre les celles


© Manuel Franquesa

1. Lloc on hom elabora i guarda el vi.
   cava
   botiga, en certes contrades, celler que no està sota terra o sota volta.
   Compareu: boteria: conjunt de botes d'un celler, cellerat: celler ple, allò que ocupa el celler
   
2. cambreta, dependència dels baixos de la casa per a tenir el carbó, la llenya, etc.
   
3. → soterrani.
   
4. → taverna.

© Manuel Franquesa

boteller (ant.)
coper, el qui tenia per ofici antigament curar del vi i servir-lo.


© Manuel Franquesa

Compareu: cellajunt: que té les celles que es toquen, cellacanut: que té les celles blanques, cellanegre: que té les celles negres, cella-ros: que les té rosses, cella-roig: que les té roges


© Manuel Franquesa

→ pati.
corralet
desllunat (dial.)


© Manuel Franquesa

adj.
cèltic


© Manuel Franquesa

carner. Es diu esp. d'una fossa comuna.
fossana
fossar. La canalla anava a jugar al fossar.
necròpolis o necròpoli, es diu esp. d'un cementiri de l'antiguitat. Una necròpolis romana.
catacumbes, cementiri subterrani
cripta, soterrani d'una església, que servia originàriament de sepultura.
ossera, lloc on hom conserva, aplegats, els ossos humans trets de les sepultures.
canyet, cementiri d'animals i, en certs llocs, antigament, per a persones infames (criminals, heretges, etc.). D'aquí la frase anar-se'n al canyet, morir-se, que encara s'usa en el sentit d'enviar algú al diable. Ves-te'n al canyet!


© Manuel Franquesa

→ reunió, grup.


© Manuel Franquesa

cendrot, la cendra dolenta i barrejada amb la terra que surt d'un forn de rajoler.
Compareu: caliu


© Manuel Franquesa

→ purificar.


© Manuel Franquesa