1. present
   hodiern
   contemporani o coetani
   modern
   corrent, es diu esp. de la divisió del temps en què hom es troba. El deu del mes corrent.
   d'ara
   d'avui
   d'actualitat. Temes d'actualitat.
   del moment
   dels nostres dies
   del temps present
   de moda
   en voga
   ocorrent, que ocorre ara. Ell us informarà dels afers ocorrents.
   Antònims: Passat. Remot. Pretèrit.
   
2. (En llenguatge filosòfic)
   que existeix en acte
   Antònims: Potencial. Virtual.

© Manuel Franquesa

1. temps actual
   
2. D'actualitat: → actual.
   En l'actualitat: → actualment.
   
3. pl.
   fets del dia

© Manuel Franquesa

→ modernitzar.
posar al dia


© Manuel Franquesa

ara
avui, avui dia o avui en dia
presentment
en els nostres dies
en l'actualitat
el dia d'avui


© Manuel Franquesa

obrar. Aquest remei no ha obrat com el metge esperava.
procedir (v. intr.). Procedir amb mètode, amb mesura.
influir (v. intr.).
jugar, intervenir en l'execució d'una cosa. En aquest assumpte, hi juguen molts elements insospitats.
repercutir o transcendir, fer sentir el seu efecte en una cosa ulterior.


© Manuel Franquesa

→ escrivà.


© Manuel Franquesa

1. Anar en un indret, mogut per alguna raó.
   acórrer
   comparèixer
   abocar-se. Una generació s'abocà a la plaça per veure el rei.
   afluir. Enguany han afluït milers de turistes a la Costa Brava.
   presentar-se (→)
   convenir o concórrer. En aquella festa convenen i s'apleguen molts joves.
   treure el cap, acudir en un lloc i anar-se'n tot seguit.
   formar, acudir al treball.
   deixar-se caure (en algun lloc). Deixa't caure una estoneta per casa i xerrarem una mica.
   freqüentar, acudir sovint, habitualment, a un lloc.
   Antònims: Fer el salt (fam.): no acudir a la cita donada. Fer llobada: mancar en una reunió on es té el costum d'anar.
   
2. Anar vers algú cercant refugi.
   confugir. A Vós confugim, Protectora dels desvalguts.
   recórrer. Recorrem a Vós, Senyor, en aquesta dolorosa circumstància.
   apel·lar, acudir a una persona o cosa en alguna necessitat.

© Manuel Franquesa

Oferir-se sobtosament a l'esperit una idea, una resposta, etc.
ocórrer. Aquesta solució no m'havia ocorregut.
caure-hi. No hi havia caigut, en això: és una bona solució.
assaltar (fig.). De sobte, m'assaltà un dubte.
venir a esment
venir a boca, acudir-se-li de dir.
venir una idea
venir a la ment
passar (a algú una cosa) pel cap
passar (alguna cosa) per la barretina


© Manuel Franquesa

ocurrència
agudesa. Celebraven les seves agudeses.
sortida. El nen va tenir una sortida molt graciosa.
pensada


© Manuel Franquesa

1. v. tr. → arrambar.
   
2. (acular-se pron.) → entossudir-se.
   
3. v. intr. → abaixar -se.
   cular
   empopar (una nau). Antònims: Emproar.

© Manuel Franquesa