Acció d'abaratir.
rebaixa
rebaix
reducció


© Manuel Franquesa

Abaixar el preu d'una cosa.
desencarir
rebaixar
reduir (el preu)
afluixar (el preu)
abaixar (el preu)
abandonar, deixar que una cosa s'abaixi excessivament de preu.
Compareu: saldar una mercaderia: vendre-la amb gran rebaixa de preu.
Antònims: Encarir.


© Manuel Franquesa

→ omplir, carregar.


© Manuel Franquesa

→ ple.


© Manuel Franquesa

→ arreplegar, acaparar.


© Manuel Franquesa

1. (d'una arma)
   allargada
   
2. → provisió.
   abastament
   
3. Donar l'abast: → abastar.
   donar recapte. Tinc molt poc temps lliure i no puc donar recapte a tot.
   
4. A l'abast: A mà.
   
5. A l'abast de: → assequible.

© Manuel Franquesa

→ subministrador.


© Manuel Franquesa

1. v. intr. Ésser capaç d'arribar a alguna cosa; arribar a tocar una cosa que està distant. → arribar.
   
2. v. tr. Agafar una cosa que és en un lloc alt o distant.
   haver (→). Quan la guineu no les pot haver, diu que són verdes.
   → agafar.
   
3. → fornir, proveir.

© Manuel Franquesa

1. Acció d'abatre o d'abatre's.
   → demolició, ensorrament.
   
2. Estat d'aquell que està abatut físicament.
   llangor o llanguiment, estat d'abatiment físic o prolongat.
   decaïment
   esgotament
   aperduament
   aclaparament
   atropellament
   exhauriment
   extenuació
   depressió
   defalliment o defallença
   decandiment
   baldament, estat d'abatiment extern causat per una fatiga excessiva, una malaltia, etc.
   deixament
   capolament
   lassitud
   col·lapse, depressió sobtosa i extrema de les forces vitals.
   postració o prostració
   sideració, daltabaix de les forces de l'organisme que sobrevé sobtadament i sense causa aparent.
   marasme, abatiment que acompanya la consumpció. Marasme senil.
   aixafament
   enllangoriment, estat de llangor, abatiment moral prolongat.
   esllanguiment
   Compareu: neurastènia, atonia, adinàmia
   
3. Estat d'aquell que està abatut moralment.
   depressió
   dejecció
   decaïment moral
   angoixa, opressió de l'ànim.
   atuïment
   aclaparament
   llangor
   consternació, aclaparament produït per una desgràcia.
   → descoratjament.
   Antònims: Elació. Exaltació de l'ànim.

© Manuel Franquesa

1. Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç.
   enderrocar o derrocar
   derruir
   demolir
   tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar.
   aterrar. Aterrar una paret.
   arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl.
   aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat).
   esfondrar
   ensorrar
   tombar. El vent ha tombat una paret.
   aclaparar. Aclaparar un roure.
   arraulir, fer caure a terra una persona
   estassar
   estossar
   estossinar (una persona)
   fer caure
   talar, arrasar poblats enderrocant, cremant.
   arranar (un poble, un edifici)
   terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell?
   arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra.
   sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari.
   abocar, fer caure de boca a terra.
   subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert.
   enrunar (un edifici)
   capitombar, fer caure de cap una persona.
   estesar, deixar estès algú a terra.
   fer abat (d'una cosa), abatre-la.
   → enderrocar, destruir.
   
2. Fer perdre a algú la seva força física.
   aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat.
   aclaparar (→)
   postrar o prostrar
   aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat.
   esgotar o exhaurir
   aplanar
   atropellar
   baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit.
   doblegar (fig.)
   col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals.
   enllangorir, causar llangor.
   enervar
   esbraonar, fer perdre el vigor.
   Antònims: Reforçar. Restablir.
   
3. Fer perdre el coratge, la força moral.
   aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat.
   atuir. Tantes calamitats l'han atuït.
   desmoralitzar
   deprimir
   consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats.
   descoratjar
   desanimar
   acovardir
   Antònims: Reconfortar.
   
4. (abatre's pron.)
   decaure
   defallir
   candir-se
   decandir-se
   llanguir
   
5. → debilitar -se, descoratjar -se.

© Manuel Franquesa