→ conquesta.


© Manuel Franquesa

1. subjugador
   expugnador (d'una fortalesa, d'una ciutat)
   
2. En sentit fig. es diu del qui conquista una persona inspirant-li l'amor. Es diu esp. de l'home en relació amb la dona.
   don Juan (en castellà, puix que es tracta d'un personatge típic del teatre espanyol).

© Manuel Franquesa

1. → conquerir.
   
2. Fig. Conquistar la voluntat d'altri.
   guanyar-se el cor (d'algú)
   enamorar. Va enamorar una pubilla del poble i s'hi va casar.
   enganxar (fig.), comprometre algú amb habilitat, enginy, etc., a fer alguna cosa. Ell no tenia pas intenció de prometre's tan aviat, però l'han sabut enganxar.
   seduir, conquistar algú amb males arts.
   enllepolir, conquistar la voluntat d'algú per mitjà de quelcom d'abellidor.
   enllaminir, íd.
   engormandir, íd.

© Manuel Franquesa

1. → cultivador.
   
2. cultivable (→)
   conrador
   conradís

© Manuel Franquesa

cultivar
treballar la terra
menar una terra
artigar, preparar un tros de terra per cultivar-la, esp. traient-ne els arbres.
eixermar, íd.
arrabassar, íd. traient-ne les rabasses i arrels.
rompre una terra, llaurar-la per primera vegada.
esbancar una terra, rompre-la.
desermar, íd.
desglevar o esglevar, treure la gleva d'una terra per conrear-la.
Compareu: llaurar, cavar, fangar, sembrar, regar, eixarcolar, podar
Antònims: Ermar (una terra): deixar-la tornar erma.


© Manuel Franquesa

→ cultivar.


© Manuel Franquesa

1. Acció de conrear.
   conró
   cultiu o cultura
   
2. Terra conreada. → camp, hort.
   conradís, terreny cultivable d'una propietat.
   saió, peça de terra conreada.
   guaret, terra de conreu que hom deixa sense sembrar durant un o més anys.
   rompuda, terra que hom romp a fi de conrear-la.
   esbancada, íd.
   llauró, terra conradissa.
   llaurada, terra on hom està llaurant. Porta'ns el berenar a la llaurada.
   sembrat (→), terra sembrada.
   regadiu o terra de regadiu, terra que hom pot regar a voluntat (en oposició a terra de secà).
   Antònims: Terra verge. Garriga.

© Manuel Franquesa

sacralització
dedicació, consagració d'una església.


© Manuel Franquesa

1. sacralitzar
   reconciliar, tornar a consagrar un lloc sagrat que havia estat violat o profanat.
   
2. → dedicar.

© Manuel Franquesa

→ parent. Antònims: Afí.


© Manuel Franquesa