m.
La part corcada.
corcadura


Vegeu també:
corcat¹


© Manuel Franquesa

1. soga
   sogall, cordeta d'espart.
   sàgola, cordeta curta.
   soca, corda d'espart.
   vencilló, cordeta prima.
   samuga, corda una mica gruixuda, generalment d'espart.
   maroma, corda gruixuda.
   sima, íd.
   gúmena, íd.
   calabrot, corda gruixuda per a amarrar les naus grosses.
   llibant, corda gruixuda d'espart.
   rest, íd.
   cable, corda gruixuda de cànem.
   qüerna, corda de quatre caps.
   retorta, corda que lliga els troncs d'un rai.
   estrop, tros de corda que serveix d'abraçadora, esp. per a fixar el rem a l'escàlem.
   tira o tiravira, corda que serveix per a estirar un objecte.
   frenell, corda curta que serveix per a lligar quelcom.
   entorxat, corda de seda coberta tota a l'entorn de fil d'or o d'argent.
   barbeta, tros de corda prima i de poc aguant.
   cap, tros de corda, més o menys llarg.
   vent, corda (o cable) lligada a un pla, etc., per a evitar que caigui.
   tralla, corda que hom passa per damunt els àrguens, etc., per subjectar la càrrega.
   cingla, corda per a fixar l'albarda per sota el ventre de l'animal.
   xinyell, corda plana d'espart emprada en certs ormeigs de pesca.
   baga, llarg de corda de la qual pengen els hams en un ormeig de palangre.
   andarivell, corda que, fixada a la riba, serveix, estirant-la des de la nau, per a fer avançar l'embarcació.
   sirga, corda amb què hom estira una embarcació des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba.
   ralinga, corda cosida a la vora d'una vela o d'una xarxa, com a reforç.
   bordó, la corda més gruixuda en un instrument de corda (violí, contrabaix, etc.).
   
2. En nàutica o en l'art de la pesca marina hi ha una gran quantitat de mots de corda, segons la destinació o l'emplaçament:
   amura
   barbiquell
   bescordella
   malleta, corda forta de cànem de quatre caps amb una ànima, que serveix per a arrossegar l'art de bou, donar fons a l'àncora, etc.
   proís o amarra
   botafió
   bolina o borina
   bornoiera
   burda
   amant, enflonc, drissa o ostada
   tressa
   paloma
   esparcina (per a amarrar)
   gúmena (per a lligar l'àncora)
   Compareu: mola: corda cargolada en espiral.
   
3. Donar corda al rellotge: Arriar. En sentit fig.: Donar fil (a algú), donar-li corda.

© Manuel Franquesa

cordatge Compareu: encordat: conjunt de cordes que lliguen una cosa.
eixàrcia, conjunt de cordes d'una nau.


© Manuel Franquesa

botonar o embotonar. Botonar-se la garibaldina.
trossar o atrossar, cordar amb cordons i, per ext., amb gafets, botons, etc.
afiblar, cordar una peça de vestir.
Antònims: Descordar. Desbotonar.


© Manuel Franquesa

1. → anyell.
   
2. Fabricant o venedor de cordes.
   soguer

© Manuel Franquesa

coral. Una coral felicitació.
càlid (fig.)
entranyable
afectuós (→)
de cor
Antònims: Fred. Tebi.


© Manuel Franquesa

fil d'empalomar, cordill molt prim.
gansalla, íd.
cordell
ficel·la
caramell, cordill prim de cànem.
braçolí o braçol, cordill de cànem o de lli.
llampera
llamperó, tros de cordill, esp. per a fer ballar la baldufa.
llinya, cordill de pescar.
llinyeta
palangre, cordill retort de cànem o de lli.
frisel·la (per a fer xurriaques)
llença, cordill posat tibant entre dos punts, en pujar una paret, etc.
llinyola
Compareu: vencill


© Manuel Franquesa

tireta
entorxat
trossador (per a cordar)
torçal
garlanda, cordó de flors i verd.
brida. Les brides d'un capell.
vidiella o badiella, cordó umbilical.


© Manuel Franquesa

1. → cantar.
   
2. → assentir.

© Manuel Franquesa

1. → ferir.
   
2. → afligir.

© Manuel Franquesa