1. → augmentar.
   engrandir. Aquest minyó ha engrandit molt.
   pujar. Aquest arbre puja tort. Pujar com una carbassera, créixer molt de pressa.
   multiplicar-se, créixer en nombre.
   encarnar (intr.), créixer la carn per tancar una ferida.
   fer una estirada, es diu esp. d'una persona.
   recréixer, tornar a créixer, esp. una part perduda.
   sobrecréixer, créixer més enllà de la mida o de la mesura normal.
   apuntar, començar a créixer (les dents, les banyes).
   fer-se. Com es fa, aquest nen!
   brullar, créixer, els sembrats.
   espigar-se
   acréixer-se, créixer per graus.
   revenir (un riu, torrent, font)
   inflar-se (un riu)
   desbordar-se, créixer tant (un riu, etc.) que arriba a sortir de mare; fig. dit de les passions, l'entusiasme, etc.
   punyir, començar a sortir, els sembrats o la barba.
   rebecar, agafar ufana o esponera.
   
2. Fer créixer: Cimar, fer créixer en alt més que en ample la copa d'un arbre.
   Antònims: Decréixer.

© Manuel Franquesa

1. → nata.
   
2. Fig. La part millor d'una cosa.
   flor
   nata
   flor i nata
   
3. → ungüent.
   
4. → llustre.



Vegeu també:
crema²

© Manuel Franquesa

→ incendi, cremada.


Vegeu també:
crema¹


© Manuel Franquesa

incineració


© Manuel Franquesa

1. Acció de cremar.
   crema. La crema dels convents.
   recremada, acció de recremar-se.
   cremadissa, crema d'una munió de coses.
   rostida, efecte de rostir o de rostir-se.
   escaldada, acció i efecte d'escaldar.
   ustió o adustió, acció de cremar.
   socarrada o socarrimada, acció de socarrar.
   
2. Efecte del foc en un cos; senyal que hi deixa.
   boïga o botana, cremada petita a la roba.
   Compareu: butllofa: bòfega que es fa a la pell com a conseqüència d'una cremada.

© Manuel Franquesa

crematori, cremador de cadàvers.
planta incineradora o simpl. incineradora, planta industrial per a incinerar substàncies orgàniques.


© Manuel Franquesa

escarbuny
lladre, cremallot que fa fondre irregularment un ciri.


© Manuel Franquesa

1. v. intr. Consumir-se, una cosa, per l'acció del foc.
   caliuejar, fer encara caliu una cosa apagada. El foc que van fer ahir vespre encara caliueja.
   deflagrar, cremar amb combustió ràpida. Els feixos, ruixats amb petroli, van deflagrar immediatament.
   flamejar (→), fer flam, llançar flama.
   fogallejar, flamejar i espurnejar, una cosa encesa.
   brasejar, fer brasa, un foc.
   blandar, fer flama.
   ablamar-se, íd.
   estar calent (o brusent, o roent, o abrusador, o abrasador), estar una cosa molt calenta fins al punt de resultar dolorós o molt molest el seu contacte.
   Antònims: Apagar-se. Esblamar-se. Entebeir-se. Refredar-se.
   
2. v. tr. Consumir una cosa per l'acció del foc.
   foguejar. Li van foguejar la ferida.
   fogonejar, cremar superficialment.
   incendiar (→)
   encendre (→)
   abrasar, convertir una cosa en brasa ardent. L'incendi abrasà tot el bosquet.
   abrusar o brusir, sotmetre a l'acció del foc.
   deflagrar, fer deflagrar una substància. Una guspira deflagrà la caixa oberta de dinamita.
   carbonar o carbonejar, cremar la llenya per convertir-la en carbó.
   calcinar (ossos)
   carbonitzar, reduir un cos orgànic a carbó. El cos de l'accidentat estava carbonitzat.
   incinerar, reduir un cos orgànic a cendra. En els països civilitzats un gran percentatge de gent es fa incinerar, en lloc d'enterrar.
   bleir. Ho he deixat anar perquè em bleïa les mans. Fa un sol que bleeix.
   cauteritzar, cremar un teixit orgànic amb un càustic qualsevol.
   gasar, cremar amb gas.
   socarrar, cremar exteriorment.
   socarrimar, socarrar lleugerament.
   torrar, cremar superficialment, especialment una substància orgànica.
   bofegar, cremar superficialment fent sortir bòfegues.
   refregir, cremar un menjar. Compareu: rostir, escaldar, escalivar
   sobtar-se, coure's massa, superficialment, un menjar per excés de foc.
   solar-se, cremar-se la sola del pa.
   
3. Afectar una cosa de manera que suggereix l'acció destructora del foc.
   sulsir o salsir, dessecar, esp. el sol una cosa sucosa, com les plantes.

© Manuel Franquesa

adj. → cremar.
adust, cremat, com cremat o abrusat. Terres seques i adustes.
solcuit, cremat del sol.
aflamat, es diu del menjar que s'ha cremat per fora tot restant poc cuit per dins.
colrat (per ext.), recremat, sobtat.


Vegeu també:
cremat²


© Manuel Franquesa

m.
La part cremada.
socarrim, cremat d'una cosa socarrimada. Se sent olor de socarrim.


Vegeu també:
cremat¹


© Manuel Franquesa