1. v. intr. Fer crits.
   llançar un crit
   fer un crit
   fer cridòria
   cridar a plens pulmons
   escridar-se Compareu: escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones.
   bagolar
   esgargamellar-se, cridar en parlar.
   esgolar-se, íd.
   escarcanyar-se, íd.
   escanyar-se, íd.
   esbelegar-se, íd. (Alc.)
   esgaripar, fer esgarips o xiscles.
   esgaldinyar, íd.
   prorrompre en crits
   aücar, fer aücs o cridòria.
   baladrejar, cridar esvalotant.
   xisclar, parlar amb xisclets.
   gatzarejar, fer cridòria.
   gallejar, cridar amb amenaces.
   carinar, cridar estridentment.
   esvalotar
   tabalejar
   marranejar, cridar, un infant que té una rabiola.
   vociferar, parlar a grans crits.
   rugir, parlar cridant amb ràbia.
   clamar
   clamorejar
   bramar, cridar fort (per ext.).
   alçar el diapasó, alçar la veu.
   moure fressa
   Antònims: Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar.
   
2. → protestar, reclamar.
   
3. Fer crits, un animal.
   bramar (ase)
   bramular, braolar o mugir (bou i afins)
   rugir i, per ext., bramar (el lleó)
   udolar (llop i afins)
   renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall)
   belar o begallar (ovelles, cabres)
   esbiegar (cabres)
   cloquejar o escatainar (gallines)
   miolar (gat)
   bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos)
   esbramegar (l'os)
   esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata)
   reputegar (el senglar. Alc.)
   raucar (la granota)
   clacar (l'oca)
   grunyir o gardenyar (el porc, la truja)
   grallar (el corb, la gralla)
   cuclejar (la cucala o cornella)
   esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.)
   xericar (els ocells petits)
   xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
   garrular, íd.
   piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina)
   
4. v. tr. Invitar algú a venir.
   convocar, cridar a una reunió.
   evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer.
   citar (→)
   invitar a venir (o a anar)
   xiular, cridar algú amb un xiulet.
   apellar, cridar un animal. Apella el gos.
   clamar, cridar l'aviram.
   reclamar, cridar un ocell.

© Manuel Franquesa

crits
cridadissa
clamadissa, clam repetit i confús de gent diversa.
escridassada
clamoreig. Un clamoreig eixordador de crits trencats i aspres.
bullícia
baladreig
tumult
esvalot o esvalotament
gatzara (→)
saragata
gresca
samaniat
vociferació
aücs, cridòria, esp. d'excitació a l'encalç.
tabola
xerinola
grifolda
ésser un galliner (una reunió, etc.)
ésser (o semblar) una olla de grills, haver-hi molta cridòria, en una reunió, etc.


© Manuel Franquesa

infàmia, grossa maldat, acte que mereix la infàmia.
forfet o forfeta (ant.), crim, delicte. Va pagar amb la mort pels seus forfets.
enormitat, falta enorme.
malifeta, es diu de tota acció dolenta.
delicte (→), es diu de qualsevol transgressió de les lleis humanes, mentre que el crim és una greu transgressió de la llei moral.
monstruositat
atemptat, acte fet amb la intenció de danyar greument alguna cosa. Un atemptat contra la república, contra la religió.


© Manuel Franquesa

1. adj.
   criminós, es diu també de l'acció criminal.
   malfactor o malefactor (persona)
   facinerós, íd.
   delictuós (acte)
   
2. m. i f. La persona criminal.
   malfactor o malefactor
   delinqüent
   perpetrador d'un crim
   un fora de la llei, un criminal.
   assassí (→)

© Manuel Franquesa

delinqüència


© Manuel Franquesa

criminosament
facinerosament
delictuosament
infamement


© Manuel Franquesa

clin
crina (d'un cavall)
→ pèl.


© Manuel Franquesa

serrellera. La serrellera del lleó.
cabellera


© Manuel Franquesa

esteganografia


© Manuel Franquesa

ram de Tots Sants (flor i planta)


© Manuel Franquesa