epistemologia


© Manuel Franquesa

1. adj.
   decisiu
   seriós
   greu
   climatèric (fís.)
   
2. m. i f. El qui fa una crítica sobre una obra (≠ criticaire).
   criticastre, un mal crític.
   aristarc, crític bo, però sever.
   hipercrític, crític inflexible, capciós i exagerat.
   ésser escarafallós, fer escarafalls de tot.
   Compareu: censor

© Manuel Franquesa

1. hipercrítica, crítica exagerada, inflexible.
   animadversió, crítica adversa (rar en aquest sentit)
   censura
   sàtira
   pamflet
   diatriba, crítica virulenta.
   invectiva, paraules violentes o escrit violent contra una persona o una cosa.
   rebentada, crítica acerba d'una obra, d'un autor.
   recensió, escrit en què hom fa la crítica objectiva d'un llibre, d'un article, etc., publicats recentment.
   
2. Fer una crítica: Criticar (usat molt rarament en aquest sentit).

© Manuel Franquesa

critiquejador, el qui té per costum de criticar, en sentit pejoratiu.
mastegatatxes, el qui en tot troba què dir.
trobar pèls en tot, es diu d'un criticaire.
trobar pèls als ous, íd.


© Manuel Franquesa

1. Examinar i jutjar com a crític una obra. Generalment hom prefereix la perífrasi fer una (la) crítica.
   fer una recensió
   rebentar, fer una crítica acerba, injusta.
   
2. Fer notar els defectes d'algú o d'alguna cosa; censurar les accions, la conducta d'algú.
   critiquejar. Tot ho critiqueja.
   censurar
   blasmar (→)
   retallar (algú) (fig.)
   malparlar
   malvantar
   deixar com un drap brut
   murmurar
   escarufejar, fer escarufs o escarafalls.
   trobar pèls en tot
   desaprovar

© Manuel Franquesa

1. (≠ clivellar) → foradar.
   
2. → garbellar.

© Manuel Franquesa

cromolitografia


© Manuel Franquesa

1. (Es diu només parlant d'un mal o d'una malaltia)
   inveterat
   → durador.
   
2. Fer-se crònic: Inveterar-se.
   → durar.

© Manuel Franquesa

→ història.


© Manuel Franquesa

→ història.


© Manuel Franquesa