(≠ cronògraf) → rellotge.


© Manuel Franquesa

→ dibuix.


© Manuel Franquesa

→ bastó.


© Manuel Franquesa

1. tosca, crosta que certes aigües dipositen en les parets de les canonades, dels atuells, etc.
   turo, íd.
   carrall, íd.
   escara, crosta seca a la pell com la produïda per l'aplicació d'un càustic, per l'acció del foc o d'una cosa roent.
   buanya, crosta d'una ferida.
   crostera, íd., d'alguna extensió.
   crostís, crosta que es fa a la superfície d'una vianda en rostir-la.
   crostam o crostisser, crostes de brutícia; també conjunt de crostes.
   sola, la crosta inferior del pa.
   
2. Fer una crosta sobre una cosa: Encrostar. Encrostimar.
   Fer-se crosta: Encrostissar-se.

© Manuel Franquesa

(del pa)
crosta, tros petit de pa on hi ha més crosta que molla.
tostorro, tros gros de pa amb crosta.
cantell. Es menjava un cantell de pa.
rumbell
encetall, el primer crostó que hom talla d'un pa.
capciró (de pa), crostonet.


© Manuel Franquesa

Que té una crosta.
crostat


© Manuel Franquesa

1. grenyal, poc cuit. Arròs grenyal.
   cruenc, lleugerament cru.
   Antònims: Covat.
   
2. Dit de l'aigua que no cou bé els llegums.
   dur. Aquesta aigua és massa dura.
   
3. → natural.
   Antònims: Cuit (menjar). Madur (tumor, gra). Adobat. Aprestat.
   
4. Ésser crua, una cosa: Cruejar, ésser mig cru. Avui els cigrons cruegen.

© Manuel Franquesa

→ carbó.


© Manuel Franquesa

1. cruciforme
   
2. → decisiu.

© Manuel Franquesa

creuclavat. Una imatge de Jesucrist creuclavat.


© Manuel Franquesa