1. → llançar.
   
2. → ferir, pegar.



Vegeu també:
dardar¹

© Manuel Franquesa

→ escut.


© Manuel Franquesa

→ últim.
darrerà
saguer, es diu de la persona o cosa que en una sèrie va a l'últim (a la saga).


© Manuel Franquesa

1. adv.
   rere
   
2. m. La part posterior d'una cosa.
   bescara
   dors
   revers (→)
   verso
   sola, la crosta de darrere d'un pa.
   Antònims: Recto. Anvers. Obvers (d'una moneda o d'una medalla).
   
3. saga. La saga de l'exèrcit. Anar a la saga d'una cosa, anar-li al darrere.
   
4. Del darrere: Posterior.

© Manuel Franquesa

→ tardà.
Antònims: Primerenc.


© Manuel Franquesa

1. → fi.
   
2. pl. → postres.

© Manuel Franquesa

→ port.


© Manuel Franquesa

antedata, data falsa d'un document, anterior a la veritable.
postdata, íd., posterior a la real.


© Manuel Franquesa

1. v. tr. Posar la data.
   antedatar, posar una data anterior a la real.
   postdatar, posar una data posterior a la vera.
   
2. v. intr. → existir.

© Manuel Franquesa

1. sobredaurar
   xapar, cobrir d'una xapa. Or xapat.
   ressanar, daurar les parts d'un objecte que havien restat sense daurar o eren mal daurades.
   
2. Comunicar un color semblant al de l'or.
   enrossir. El foc enrosseix la carn.
   glacejar, enrossir al forn talment que la salsa que cobreix el menjar quedi lluent.
   Compareu: flamejar, embrunir
   
3. Operació de daurar: Dauradura.
   Antònims: Desdaurar.

© Manuel Franquesa