→ laberint.


© Manuel Franquesa

→ consagració.


© Manuel Franquesa

1. → oferir.
   endreçar, dedicar una obra literària o musical a algú.
   brindar
   
2. Aplicar o emprar quelcom a un ús especial.
   consagrar. Consagrà la seva vida a l'estudi.
   sacrificar (fig.). Va sacrificar la seva jovenesa a la causa de l'Església i ningú no li ho agraí.
   oferir. Va oferir la seva vida a la causa de la llibertat.
   destinar. Destinava les llargues tardes d'hivern a la lectura de Voltaire.
   
3. (dedicar-se pron.)
   especialitzar-se. S'especialitzà en la història de les religions.
   aferrissar-se, dedicar-se assíduament a un treball o estudi.
   Compareu: cultivar la música, etc.: dedicar-se a la música, etc.
   lliurar-se. Es lliurà apassionadament a l'estudi del socialisme.
   donar-se. Es donà en cos i ànima a la poesia.
   aplicar-se. S'aplicà intensament a l'experimentació psicològica.

© Manuel Franquesa

endreça (d'una obra a algú)


© Manuel Franquesa

→ rendició.


© Manuel Franquesa

→ dins.


© Manuel Franquesa

1. il·lació
   inferència
   conclusió
   porisma (tèc.)
   Compareu: conseqüència, seqüela, inducció (en sentit estricte filosòfic deducció i inducció són antònims; en la pràctica, però, s'usen sovint com a sinònims).
   → raonament.
   
2. → rebaixa.

© Manuel Franquesa

inferible
induïble
conclusiu, que comporta una conclusió en un raonament, etc.


© Manuel Franquesa

1. concloure. D'això, no en podem concloure res.
   Antònims: Induir.
   Compareu: seguir-se una cosa d'una altra, deduir-se
   
2. → rebaixar.

© Manuel Franquesa

→ déu.


© Manuel Franquesa