desatent
descortès (→)
impudent, greument desconsiderat, amb menyspreu, sense pudor.
egoista
groller o grosser
indelicat
sense tacte


© Manuel Franquesa

→ aflicció.
desolació


© Manuel Franquesa

→ afligir.


© Manuel Franquesa

malcontent
queixós, es diu del qui té motius de queixa.
desagradat (ant.)
despagat
disgustat
despitat ( Compareu: despitós: que es despita fàcilment)
reganyós, es diu de la persona que té el costum de reganyar perquè és un etern descontent.
rondinaire, íd.
fer cara de prunes agres, estar descontent.


© Manuel Franquesa

de mal acontentar
difícil. Amb ell no l'endevines mai: és un home difícil.


© Manuel Franquesa

descontentació
despagament
malcontentament
disgust
despit


© Manuel Franquesa

disgustar
despagar
contrariar
enutjar (→)
despitar
mortificar
molestar
incomodar
emprenyar (fam.)


© Manuel Franquesa

→ disconformitat.


© Manuel Franquesa

discrepar
discordar (→)
desavenir-se (→)
desdir (dues coses entre elles)


© Manuel Franquesa

desanimador
desmoralitzant o desmoralitzador
desesperant


© Manuel Franquesa