descregut, el qui no creu en la religió.
incrèdul, mancat de fe religiosa.
menyscreient, íd.
irreligiós, que és contrari a tota religió.
antireligiós (→), contrari a la religió, que la combat.
infidel, que, amb relació a una fe religiosa, en professa una altra o no en professa cap.
pagà, es diu dels pobles antics politeistes, i per ext. del qui no és cristià, ni jueu ni mahometà. Substantivat, es diu del qui obra o parla com un descreient.
ateu, el qui nega l'existència de Déu.
indiferent, el qui no s'ocupa ni es preocupa de les coses de religió.
indevot, dit del qui no practica la religió.
lliurepensador, dit del qui té una actitud filosòfica que consisteix a no prendre com a norma de vida més que la raó i l'experiència.
racionalista, el qui funda sobre la sola raó les seves creences religioses. Expressió nascuda a Europa al s. XIX.
impiu o impiadós, que mostra menyspreu envers la religió.
agnòstic, dit del qui declara impossible de conèixer la naturalesa ni l'existència de Déu. És distint de l'ateu, que en nega l'existència.
escèptic, en llenguatge religiós, sinònim d'agnòstic.
profà, contrari a la reverència deguda a les coses sagrades i a la religió.
malcreient, que creu en una religió falsa.
© Manuel Franquesa
