desempudeir
desempudentir


© Manuel Franquesa

1. → alliberar.
   
2. (desencadenar-se pron.)
   esclatar (una tempesta, una guerra, una passió)
   rebentar (Alc.). Per fi rebentà la borrasca. Quan rebentà la guerra (B. Porcel).

© Manuel Franquesa

1. desembagular
   desencofrar
   desencaixonar
   
2. → desarticular.
   
3. (desencaixar-se pron.)
   traspostar-se
   trasmudar-se
   desfigurar-se

© Manuel Franquesa

desencarrilament
descarrerament
foraviament
esgarriament o esgarriada
esgarriadissa, esgarriada de molts.


© Manuel Franquesa

1. descaminar, fer perdre el camí a algú, en sentit material. Per contra, desencaminar es diu en sentit moral.
   malencaminar, encaminar malament algú.
   desencarrilar (≠ descarrilar)
   foraviar
   descarrerar
   extraviar, fer sortir del camí, esp. del camí de la virtut.
   torçar (algú) del camí dret
   Compareu: pervertir, corrompre
   
2. (desencaminar-se pron.)
   desviar-se
   esgarriar-se (en sentit propi i fig.). En aquesta edat és fàcil d'esgarriar-se.
   extraviar-se
   perdre's. Caminant pel bosc es va perdre.
   errar, desviar-se moralment del camí dret. (Cp. Ésser esgarrier, es diu d'un que sol esgarriar-se.)
   anar per mal camí, esp. en sentit fig.
   anar fora de camí
   prendre mala vereda

© Manuel Franquesa

→ decepció.


© Manuel Franquesa

→ decebre.


© Manuel Franquesa

desencaterinar-se


© Manuel Franquesa

desenrederar
desenravenar-se, cessar d'estar encarcarat.


© Manuel Franquesa

descomandar
anul·lar una comanda (o un encàrrec)
revocar una comanda
descomprometre


© Manuel Franquesa