contrari
advers
hostil
enemic
desavantatjós
danyós
nociu
perjudicial
ruïnós
estar en contra (una cosa), ésser desfavorable. L'opinió pública està en contra; només una petita minoria està en pro.
pejoratiu, es diu del sentit d'un mot que es pot entendre de diferents maneres.


© Manuel Franquesa

Fer semblar menys bell algú o perjudicar la seva bellesa.
desaparençar (Alc.). Aquest vestit et desaparença.


© Manuel Franquesa

1. → destruir.
   desintegrar
   esbullar (la cabellera, un doll d'aigua, etc.)
   desarmar (una bastida, un envelat, un cadafal, una màquina, etc.)
   desmuntar, íd.
   desenllaçar o desllaçar, desfer dues coses que estaven enllaçades.
   desempiular, íd.
   desemmetxar (dues coses emmetxades)
   desamarrar
   desempilar, desfer una pila de coses.
   desnuar, desfer un nus.
   destravar
   desconjuntar
   descosir (→)
   desfilar. Compareu: esvorar-se: desfilar-se la vora d'un vestit, etc.
   desfibrar
   esbrinar, desfer una cosa a brins. Esbrinar el safrà, una corda, etc.
   esfilegar o esfilegassar
   esblenar (→)
   escórrer, desfer els punts, les bagues, etc. d'una malla, d'un llaç, etc.
   esbadiar, desfer una garba, una trena, etc.
   deslligar (→)
   descordar (→)
   desencoblar
   fondre. Fondre la neu, el sucre, etc.
   esvair, desfer una nuvolada, una sospita, un dubte, un malentès, etc.
   esduir, íd.
   dissipar (els núvols, la boira, una tempesta, etc). Antònims: Congriar.
   esmicolar, desfer una cosa a miques.
   esterrossar o desterrossar, desfer terrossos.
   esgrumar o esgrumollar, desfer els grums o grumolls.
   desmarxar, desfer a miques uns substància sòlida, desfer-la en un líquid.
   
2. dissoldre
   eixatar o deixatar → diluir.
   
3. → derrotar.
   
4. (desfer-se pron.) → desembarassar-se.
   despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.)
   
5. anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos.
   escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela.
   escalaixar-se, desfer-se en escuma la cresta d'una onada.
   rompre's, íd.
   salinar-se, desfer-se superficialment a pols les pedres, els maons, etc., per l'acció atmosfèrica.
   
6. Desfer-se per algú: → escarrassar-se.

© Manuel Franquesa

despulles
restes (→), d'un naufragi.
botí (de guerra, d'una batalla)


© Manuel Franquesa

devessall o devessell, xàfec d'aigua i, fig., de paraules, de llàgrimes, de petons, etc.
xàfec (fig.). Un xàfec de malediccions.
diluvi (fig.). Un diluvi de felicitacions.
desfeta (Alc.). Una desfeta de trons i llamps.


© Manuel Franquesa

→ derrota.


© Manuel Franquesa

→ inquietud.
desassossec
neguit
febre (fig.)


© Manuel Franquesa

→ neguitejar -se.
desficiejar
desassossegar-se


© Manuel Franquesa

desfiguració
deturpació
falsejament


© Manuel Franquesa

desfaiçonar
deturpar, desfigurar una cosa embrutant-la. En sentit fig., desfigurar la veritat, la història, les paraules d'algú.
falsejar (la veritat, el sentit d'una paraula)
estrafer, desfigurar la veu. Perquè no el coneguessin, estrafeia la veu.
desencaixar-se (una persona), desfigurar-se-li les faccions a causa d'una malaltia, d'una forta passió.
traspostar-se, íd.


© Manuel Franquesa