malauradament
infortunadament
dissortadament
malastrugament
infaustament


© Manuel Franquesa

1. Que té desgràcia, dit d'una persona.
   desventurat
   aplanetat, que té mala planeta o mala estrella (mala sort).
   malfadat
   infortunat
   desafortunat
   malaurat
   malastruc
   desastruc
   desastrat
   dissortat
   malanat
   infeliç (→)
   malaventurat
   haver nascut en divendres
   tenir mala estrella
   néixer en mala estrella
   tenir (o estar de) pega
   ésser el pot de la pega
   
2. Per analogia, dit d'una cosa que porta desgràcia o la presagia.
   calamitós
   malastruc, que porta desgràcia.
   catastròfic
   infaust (→)
   luctuós
   negre (fig.). Va tenir un dia negre.
   fatal
   sinistre
   funest
   atziac
   nefast (un dia, una hora, etc.)
   fatídic, que anuncia una desgràcia (dit d'un moment, un dia, una hora).
   desastrós
   malaventurós, que porta desgràcia.

© Manuel Franquesa

→ eixarcolar.


© Manuel Franquesa

espanotxar, desgranar el blat de moro.


© Manuel Franquesa

1. → disgust.
   
2. A desgrat: De mala gana. Amb repugnància. A repel. A remà. A contracor. De mal talent.

© Manuel Franquesa

satisfacció. Donar satisfacció a algú.
reparació
desagreujament


© Manuel Franquesa

→ aprimar.
esgruixar
desengruixir
dolar, treure gruix a una fusta, una pedra, etc., amb un instrument tallant.
Compareu: ribotejar, llimar


© Manuel Franquesa

desabillar
desmantellar
desaparellar (una nau del seu aparell, una haveria)
desadornar o desornar


© Manuel Franquesa

Lloc per on hom dona sortida a l'aigua d'un receptacle.
embornal (d'una nau, d'una calçada, d'un carrer, etc.)
eixidiu o aviador (d'una aigüera, d'un safareig, etc.)
bononera, bolonera, bonera, bonó o boló (d'una pica, d'un safareig, etc.)


© Manuel Franquesa

1. → buidar.
   desaiguar. Han desaiguat el pantà.
   desestancar
   desempantanar
   
2. v. intr. → desembocar.
   (En el sentit de desballestar una nau o un cotxe és barbarisme.)

© Manuel Franquesa