1. soltar els lligams
   desfer
   desamarrar
   desnuar, deslligar un nus.
   desentortolligar
   desencordar
   desencordillar
   destravar
   desfermar
   
2. Fig. Deslligar d'una prometença, d'un deure, etc.
   eximir
   exemptar
   dispensar
   exonerar
   alliberar
   desobligar

© Manuel Franquesa

solt. Amb els cabells solts.


© Manuel Franquesa

→ alliberament.
deslliuració o deslliurança


© Manuel Franquesa

1. → alliberar.
   
2. → parir.

© Manuel Franquesa

1. → articulació.
   
2. → solució.

© Manuel Franquesa

dislocació
desconjuntament
desarticulació
esvinçada
luxació (med., d'un os)
exartrema o exartrosi (tèc.)
escanyelladura (de les canyelles)
espunyida (del puny)


© Manuel Franquesa

1. → desarticular.
   
2. (desllorigar-se pron.)
   espatllar-se (→). Fent força em vaig espatllar el puny.

© Manuel Franquesa

desdaurar (fig.), esp. un acte meritori, la virtut, la reputació, etc.
entelar (la glòria, l'honor, el bon nom, etc.)
desllustrar, íd.
matar o fer mat (una cosa)


© Manuel Franquesa

síncope
esvaniment
albaïna
cobriment de cor
deliqui, esp. el produït per l'excés de passió amorosa.
sobrecor. Quan li van dir la trista nova, va tenir un sobrecor.
basca. Caure en basca.
treball. Li va agafar un treball i va caure.
tropell, íd.
estaborniment, a causa d'un cop.
esmortiment
pèrdua dels sentits
Compareu: col·lapse, coma
Antònims: Retornament.


© Manuel Franquesa

1. v. intr. → descoratjar -se.
   
2. (desmaiar-se pron.)
   esvanir-se
   defallir
   esmortir-se (≠ esmorteir-se)
   tenir un treball
   tenir un tropell
   perdre els sentits
   perdre el coneixement
   tenir un accident
   perdre el món de vista
   perdre la tramuntana de vista (expressió mallorquina. Alc.)
   Compareu: estabornir: fer perdre els sentits a algú a conseqüència d'un cop.
   Antònims: Tornar en si. Reanimar-se. Recobrar els sentits.

© Manuel Franquesa