→ desordre.


© Manuel Franquesa

desesma o desesme


© Manuel Franquesa

1. despistar
   desconcertar
   fer perdre la carta de navegar
   
2. (desorientar-se pron.)
   no saber per quina mar hom navega
   perdre la carta de navegar
   anar a la deriva
   perdre el quest, perdre tota noció del camí a seguir per a la consecució d'una cosa.
   esborneiar-se
   desesmar-se
   despistar-se
   no saber (algú) a quina paret toca
   sentir-se (o trobar-se) perdut
   perdre l'esma o desesmar-se

© Manuel Franquesa

despistat
esmaperdut
esborneiat
estordit (fig.)


© Manuel Franquesa

→ impacientar.


© Manuel Franquesa

espanyar. Els lladres m'han espanyat la porta.


© Manuel Franquesa

llevar la taula, desparar-la.


© Manuel Franquesa

(≠ desaparellar)
Separar dues coses que formen parell.
desaparionar o desparionar (sabates, guants, etc.)
desacoblar (persones o coses)
desapariar o despariar, separar dues coses que formen parell o parells, especialment el mascle de la femella.


© Manuel Franquesa

→ solt.
desparionat o desaparionat
desparellat
àzig (tèc.), que no forma part d'un parell, sense parió. Venes àzigues.
escadusser, es diu dels objectes que resten solts, que no fan joc.


© Manuel Franquesa

1. Acció de despatxar.
   venda (→)
   
2. Lloc on hom despatxa.
   oficina (→)
   direcció, despatx del director.
   bufet, despatx d'un advocat.
   estudi (d'un notari, un advocat, etc.)
   consultori (d'un metge)
   escriptori, sala on té el seu despatx un home o una dona de negocis.
   taquilla, despatx de bitllets.
   cau (fig.), cambra privada de treball d'un escriptor, etc.
   
3. → comunicació.

© Manuel Franquesa