1. descol·locar
   dislocar
   Compareu: desallotjar → treure, traslladar.
   
2. (desplaçar-se pron.)
   escórrer-se, sortir una cosa del seu lloc. Se'm va escórrer la mà.

© Manuel Franquesa

fora de lloc
desarrelat (persona)
descol·locat (cosa)


© Manuel Franquesa

→ desagradable.


© Manuel Franquesa

disgust
enuig
desplaïment
desplaença
descontentament
malcontentament
contrarietat
Compareu: pena
Antònims: Plaer. Gust.


© Manuel Franquesa

disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre.
desagradar
enutjar, causar enuig o desplaer.
desdelitar
no fer (gens de) gràcia
no assentar-se-li bé (una cosa a algú)
despagar, fer malcontent algú.
venir a repel de fer (una cosa)
caure-li (a algú una cosa) a sobre (fig.) (esp. una casa, un poble, un país, etc.)
emprenyar (fam.), desplaure fortament.
ferejar (v. intr.), desplaure molt de fer una cosa. Ves, no feregis d'anar-hi.


© Manuel Franquesa

estendre
obrir


© Manuel Franquesa

→ inclinació.


© Manuel Franquesa

1. → inclinar.
   
2. (desplomar-se pron.) → caure.

© Manuel Franquesa

despoblació
depopulació


© Manuel Franquesa

deshabitar (parlant de persones solament)


© Manuel Franquesa