1. adj. No poblat.
   deshabitat
   inhabitat
   buit (edifici, etc.)
   solitari (lloc, paratge, etc.)
   desert
   erm (regió)
   
2. m. Regió fora d'una població.
   fora poblat
   camp
   campanya
   
3. Nucli de població abandonat.
   pardina

© Manuel Franquesa

despoder
impotència


© Manuel Franquesa

→ impotent, dèbil.


© Manuel Franquesa

→ desflorar.


© Manuel Franquesa

(l'aviram)
octubrar-se


© Manuel Franquesa

→ privar.
orbar
desensenyorir
despullar. El despullaren de tots els seus béns.
plomar (en el joc. També fig.)
pelar, íd.
esquilar, íd.
expropiar (de béns immobles)
espoliar, desposseir injustament.
destituir. Destituir algú dels seus béns.
prendre (→)
robar (→)


© Manuel Franquesa

desposseïment
evicció (legal)
espoliació (injusta)
expropiació (de béns immobles, esp. per l'autoritat).
privació
robatori (→)
despullament. Despullament de béns.


© Manuel Franquesa

1. tirà
   dictador
   autòcrata
   
2. Fig.
   tirà
   opressor

© Manuel Franquesa

→ absolut.


© Manuel Franquesa

1. desagafar
   desadherir
   desencastar
   desaferrar
   desenganxar
   desencolar
   desatacar
   exhalar (vapor, olor, gasos)
   emetre (llum, calor)
   
2. (desprendre's pron.)
   deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir.
   desensenyorir-se
   despullar-se de
   renunciar a
   saltar. Ha saltat un botó.
   esllavissar-se (→), desprendre's una massa de terra o pedres.
   emanar (v. intr.). L'olor que emana de les flors, que se'n desprèn.

© Manuel Franquesa