→ restes, part.


© Manuel Franquesa

→ aturar.


© Manuel Franquesa

→ desfigurar, embrutar, enlletgir.


© Manuel Franquesa

(f. deessa o dea)
divinitat
deïtat
divo (f. diva)
l'Altíssim, expressió monoteista.
el Totpoderós, íd.
l'Omnipotent, íd.
l'Ésser Suprem, íd.
l'Etern, íd.
el Creador, íd.
el Suprem Faedor, íd.
el Senyor, íd.
Nostre Senyor, íd.
cel. Que el cel t'escolti.
providència. La divina providència.
demiürg, el déu de Plató, intel·ligència creadora, ordenadora del món.
semideu (f. semideessa), fill (o filla) d'un déu i d'una dona o d'una deessa i un home.
silvà, divinitat dels boscos.
oracle, divinitat oracular.
lars, déus protectors de la llar romana.
musa, deessa del cant i de la dansa.
nimfa (→)
as, déu de la mitologia germànica.
moira o parca, deessa del destí.


© Manuel Franquesa

1. (nombre)
   creu, en frases com passar les quatre creus, passar de la quarantena (en xifres romanes XXXX). El meu germà ja arpeja les quatre creus.
   
2. Que fa deu.
   desè



Vegeu també:
deu²

© Manuel Franquesa

f. → font.


Vegeu també:
deu¹


© Manuel Franquesa

1. v. tr.
   ésser deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors.
   quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part.
   endarreriar-se, restar en retard en els pagaments.
   ésser efecte
   ésser atribuïble
   gràcies a... Gràcies a la seva protecció.
   
2. Haver de fer quelcom per necessitat física o lògica, per obligació moral, per força de les circumstàncies.
   haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares.
   caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure.
   ésser necessari
   ésser just o ésser de justícia
   ésser convenient



Vegeu també:
deure²

© Manuel Franquesa

m. → obligació.
dèbit, en la frase el dèbit conjugal, expressió de l'argot eclesiàstic.


Vegeu també:
deure¹


© Manuel Franquesa

1. dèbit, en un compte corrent, per oposició a crèdit.
   passiu, íd., per oposició a actiu.
   gep (fig. fam.), deute que hom no sap com pagar.
   
2. Tenir deutes: estar endeutat.
   Contreure deutes: endeutar-se.

© Manuel Franquesa

debitor
Antònims: Creditor.


© Manuel Franquesa