llunyejar, distar un bon tros.
equidistar, distar igual que un altre d'un mateix punt.


© Manuel Franquesa

1. Acció de distingir.
   discrim
   distinguo, anunci d'una distinció en una argumentació. Cal fer un distinguo per deixar les coses clares.
   discriminació
   demarcació (fig.)
   
2. Qualitat de distingit, dit d'una persona.
   senyoriu
   elegància (→)
   Antònims: Vulgaritat. Xaronisme (Alc.). Cursileria.

© Manuel Franquesa

1. diferenciar
   individualitzar
   individuar
   
2. Elevar per damunt del comú, fer particular estimació d'una persona amb preferència a d'altres.
   singularitzar
   discriminar
   particularitzar
   privilegiar
   honorar o honrar (→)
   
3. (distingir-se pron.)
   assenyalar-se
   ressaltar. Entre tots els jugadors ressaltà X per la seva habilitat.
   sobresortir
   excel·lir
   fer-se remarcar
   cridar l'atenció
   singularitzar-se
   particularitzar-se
   
4. discernir
   reconèixer (→)
   
5. → separar, classificar.
   
6. → veure.

© Manuel Franquesa

(Dit esp. d'una persona)
sobresortint
egregi
conspicu
insigne
eminent
singular
senyorívol
elegant (→)
senyor (usat com a adj.). Un vestit molt senyor.
de (gran) distinció
Antònims: Plebeu. Vulgar. Apagesat. Xaró. Cursi.


© Manuel Franquesa

1. → diferent.
   
2. (Parlant d'un so, d'una imatge, etc.)
   clar (→)
   net

© Manuel Franquesa

1. adj.
   específic. Qualitats específiques d'una substància.
   individualitzant
   característic
   diacrític. Accent diacrític.
   
2. m. Allò que distingeix una cosa d'una altra.
   tret característic
   senyal
   marca (→)

© Manuel Franquesa

→ deformació.


© Manuel Franquesa

1. Acció de distreure's.
   inatenció (≠ desatenció)
   absència d'esperit
   evagació, distracció de l'esperit.
   inadvertència (→)
   badada
   Compareu: errada, espifiada
   
2. Allò que distreu.
   diversió o divertiment
   passatemps
   esbargiment o esbarjo (→)
   solaç
   deport (≠ esport)
   recreació
   entreteniment
   joc

© Manuel Franquesa

1. Que sol distreure's.
   abstret
   absort
   absent
   encantat
   embadocat
   tenir el cap a tres quarts de quinze
   no saber (algú) quin dia menja pa
   no tocar de peus a terra
   estar a la lluna
   
2. Que distreu o diverteix.
   entretingut
   divertit (→)

© Manuel Franquesa

1. → usar.
   
2. Apartar l'atenció d'un altre d'allò a què s'aplica o que hauria d'aplicar-se.
   torbar. No el torbis, ara, que ha d'estudiar.
   entretenir. No l'entretinguis, que té una feina urgent.
   Compareu: enganyar el temps, enganyar la gana
   
3. Apartar algú d'allò que el preocupa.
   → divertir.
   
4. (distreure's o distraure's pron.)
   encantar-se
   badar. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat, menys jo.
   comptar les bigues, distreure's durant una conversa.

© Manuel Franquesa