adj. i m. i f. El qui divulga.
propalador (de rumors, notícies, etc.)
propagador
propagandista (d'una doctrina, religió, etc.)
difusor
xerraire (→), de secrets.


© Manuel Franquesa

1. esbombar. Esbombar un secret, una nova.
   esbombolar, íd.
   escampar, íd.
   propalar
   propagar
   disseminar, divulgar idees, errors.
   difondre (una notícia, un llibre, etc.)
   espargir (fig.). Espargir la veu, un rumor, una notícia.
   esquellotar o esquellotejar, divulgar una nova, com si fos a so d'esquellots.
   botzinejar, divulgar una nova, un escàndol, etc., com si fos al so de botzines.
   esventar
   trompetejar, publicar una cosa ben alt perquè tothom ho sàpiga.
   pregonar, íd.
   publicar (una cosa) a so de trompeta, íd.
   fer córrer. M'agradaria saber qui ho ha fet córrer, això.
   vulgaritzar, divulgar una ciència, posar en forma accessible al gran públic coses que altrament són del domini dels erudits.
   popularitzar (una cançó, un costum, etc.)
   
2. (divulgar-se pron.)
   anar (una cosa) de boca en boca
   córrer. Corren notícies alarmants.

© Manuel Franquesa

1. Acció de donar.
   dació, acció de donar quan no implica liberalitat. Dació d'una cosa en pagament.
   donació (→). Fer una donació. Donació entre vius.
   
2. La cosa donada a algú.
   present
   donatiu
   liberalitat, la cosa donada amb liberalitat.
   ofrena
   regal (→)
   obsequi
   òbol, petit do amb què hom contribueix a un fi.
   
3. → aptitud.
   
4. Nota musical.
   ut

© Manuel Franquesa

m. (≠ doblement, adv.)
endobliment
duplicació
redoblament


© Manuel Franquesa

1. duplicar, fer doble una cosa; multiplicar per dos.
   redoblar (els esforços, l'atenció, la curiositat, l'alegria, etc.)
   geminar (esp. en gramàtica). En el mot «immens» la «m» és geminada.
   
2. → passar.
   
3. (doblar-se pron.)
   endoblir-se, fer-se doble.

© Manuel Franquesa

→ gruix.


© Manuel Franquesa

1. binari, que consta de dos elements, de dues parts. Una combinació binària de pronoms.
   dual, que consta de dues parts.
   duple (tèc.). Quatre és un nombre duple de dos.
   bessó. Aquest auto porta ballestes bessones.
   geminat, terme tècnic de botànica, gramàtica, etc.
   
2. → gran, gruixut.
   concentrat
   
3. (Parlant d'una persona) → fals.
   dissimulat
   sorneguer
   ésser un maula

© Manuel Franquesa

→ plec.
blec
tavella, doblec fet per adornament en una roba o en qualsevol altra cosa flexible.
redoblec, doblec fet en una cosa ja doblegada.
beina, doblec en la vora d'una vela o d'una roba, per on passa una corda, veta, etc.
bota, doblec que es fa per adorn a l'extrem de la màniga.
frare, doblec que es fa accidentalment a la vora d'un vestit, cortina, etc.
gira, part de la cara de sota o de dins d'una cosa que resta a fora en doblegar-la. La gira del llençol. La gira de la capa, de la solapa.


© Manuel Franquesa

doblegadís
blegadís
Antònims: Indoblegable.


© Manuel Franquesa

flexió
vinclament


© Manuel Franquesa