1. retòrica, art de ben parlar. S'usa sovint en sentit pej., de cosa artificiosa i pedant. Això no és més que retòrica, no és més que frases ben dites i res més.
   bendir, art de parlar bé, bellament.
   grandiloqüència
   altiloqüència (≠ altisonància)
   
2. Qualitat d'eloqüent.
   verbositat (sovint en sentit iròn.)
   facúndia, elocució fàcil i abundosa.
   fogositat
   parola. Tenir molta parola.
   Compareu: elocució, vehemència. La vehemència dels seus discursos.

© Manuel Franquesa

1. adj.
   disert, que parla amb facilitat i elegància.
   benparlant (≠ benparlat), que posseeix l'art del bendir.
   bellparler
   grandiloqüent
   altiloqüent
   facundiós
   tenir molta retòrica (sovint en sentit iròn.)
   ésser bell parlador
   tenir bon bec
   ésser una boca d'or
   tenir la paraula fàcil
   ésser un orador
   
2. Per ext. → expressiu.
   Antònims: Ineloqüent. No saber-se treure les paraules de la boca.

© Manuel Franquesa

→ aclarir, explicar.


© Manuel Franquesa

→ compondre.


© Manuel Franquesa

→ evitar.
remolejar (v. intr.), fugir d'una feina, una obligació, etc., amb dilacions, fent l'orni.
fugir d'estudi


© Manuel Franquesa

efluència
efluxió
efluvi
emissió (de llum, de calor, etc.)
exhalació (de gas, de vapor, d'olor)
mefitis, emanació fètida.
fetor, íd.
mofeta, emanació natural d'un gas danyós.
miasma, emanació danyosa que es desprèn de cossos malalts o de matèries corruptes.
irradiació, emanació de raigs lluminosos.
esperit, substància que emana de certs cossos sotmesos a la destil·lació.


© Manuel Franquesa

procedir (→)
exhalar-se
fluir
desprendre's


© Manuel Franquesa

1. → alliberar.
   
2. (emancipar-se pron.)
   escapar-se al control (d'algú)
   esquerar-se (un noi, una noia)
   campar sol
   independitzar-se
   fugir de la tutela de

© Manuel Franquesa

→ castrar.


© Manuel Franquesa

→ captivar, hipnotitzar.


© Manuel Franquesa