emmalaltir-se
posar-se malalt
caure malalt
gamar-se, agafar una malaltia que fa perdre les forces o el delit.
encalostrar-se (un nodrissó per haver begut els calostres o primera llet de la mare)
empiocar-se, posar-se pioc o clocpiu. Es diu pròpiament dels ocells i, per extensió, també de les persones.
indisposar-se, emmalaltir lleugerament i passatgerament.
destrempar-se, íd.
emmalurir-se o emmalurar-se (→), agafar una malura, dit esp. de les plantes.
Compareu: malaltejar, decandir-se


© Manuel Franquesa

emmatar-se
embrossar-se
enherbar-se


© Manuel Franquesa

emmalurir-se
llampar-se
Compareu: decandir-se


© Manuel Franquesa

→ emperesiment.


© Manuel Franquesa

→ emperesir.


© Manuel Franquesa

→ manllevar.


© Manuel Franquesa

→ cobrir.
Antònims: Desemmantellar (≠ desmantellar).


© Manuel Franquesa

Que no sap estar sense la mare; dit especialment d'un infant.
marer
emmaregat
Compareu: endidat: molt afectat a la dida, emparat: excessivament vinculat al pare


© Manuel Franquesa

enquadrar
contornejar, formar el contorn d'una cosa.
Antònims: Desemmarcar. Desenquadrar.


© Manuel Franquesa

→ casar.


© Manuel Franquesa