(≠ ampit) → pujada, vessant.


© Manuel Franquesa

empitrar-se
→ refredar -se.


© Manuel Franquesa

pitjora o pitjoria
desmillorament
exacerbació (mal, malaltia)
recruada o recaiguda (en una malaltia)
recrudescència (d'un mal qualsevol)
espatllament
deterioració


© Manuel Franquesa

1. v. intr. Posar-se pitjor.
   empitjorar-se
   pitjorar (intr.)
   anar de mal en pitjor
   tombar per mal
   desmillorar-se (un malalt)
   decaure
   emmaleir-se, esdevenir pitjor.
   experimentar una pitjora (o pitjoria)
   anar a mal (esp. els afers)
   agreujar-se (una situació, un malalt, etc.)
   Antònims: Millorar. Alleujar-se.
   
2. v. tr. Fer pitjor, reduir a un estat pitjor.
   agreujar
   endanyar o endenyar (una nafra)
   exasperar (un mal)
   enverinar (fig.)
   encruelir (una nafra)
   exacerbar
   irritar (una ferida)
   agrir (fig.). Això ha vingut a agrir el problema, la qüestió.
   desmillorar
   espatllar (→)
   Antònims: Millorar. Alleujar. Posar remei.

© Manuel Franquesa

→ unir.
Antònims: Desempiular.


© Manuel Franquesa

→ lloc.


© Manuel Franquesa

→ plaçar.


© Manuel Franquesa

Compareu: fomentar


© Manuel Franquesa

→ cataplasma.


© Manuel Franquesa

funcionari, empleat públic.
oficinista (d'una oficina)
soldader, el qui està a sou al servei d'algú.
dependent (→), empleat de comerç
buròcrata, empleat públic, que treballa en un despatx.
home. A la botiga hi despatxen deu homes.
pixatinters (fam.), empleat d'escriptori.
personal (m.), conjunt d'empleats d'un establiment.
Compareu: ordenança, oficial, meritori (que treballa sense sou), passant, bidell, encarregat, oficial, apoderat


© Manuel Franquesa